dissabte, 31 de juliol de 2010

LAURISILVA










Em dius que te’n vas a l’illa de Tenerife a passejar pels boscos humits i emboirats de la laurisilva. Desconeixia aquest mot tan fresc, humit i emboirat, que sembla acabat de sortir de la màquina de fer lèxic. La creativitat lexical corre més que el nostre DIEC, que encara no ha tingut temps d’incorporar-lo.
Com t’hi acompanyaria! Qui pogués amb una closca de drago anar a pouar aigua fresca a la font de les heureres. Hi trobaràs l'arbre drago que raja sang?
No hi trobaràs mariners de l’expedició de Verdaguer/Colom, retinguts pel geni de l’Atlàntic, que els volia dissuadir d’emprendre la travessa de l’oceà. Però qui sap si encara hi sentiràs el crit que hi sentien ells: «Muiren los estrangers enemics de la sagrada naturalesa!».
No hi trobaràs Faina, la princesa amorosa. Però hi trobaràs el roure i sentiràs com «gemega el fort gegant de la boscúria» que els serraires aconsegueixen d'aterrar en trenta-quatre decasíl·labs per fer-ne el pal major de la nau de l’almirall que amb la gesta del descobriment d'Amèrica va omplir la imaginació de Verdaguer quan feia versos enmig de rostolls de la Plana de Vic.
Saluda els boscos de llorer, la lloreda, el lloredar. Gràcies de la laurisilva humida i emboirada que em fas arribar amb el teu correu a l'Empordanet secaner i assolellat.