Més aviat esdevé vergonyós de vergonya aliena que es puguin difondre fal·làcies com la de reclamar llibertat per anar a veure curses de braus. En moments històrics per a votar en llibertat des d’un escó del Parlament de Catalunya! I són historiadors!
Tant els fan, diuen, les corrides de toros. Ells no hi van pas, però volen que hi siguin, que no els les prohibeixin. Volen la llibertat d’escollir d’anar o de no anar a la festa «nacional» de l’altra nació.
Quan les execucions a la pena capital es feien a les places públiques els xarlatans de torn votaven contra l’abolició de la pena de mort en defensa de la llibertat d’assistir o de no assistir a l’execució dels condemnats. Tant els feia la foguera, la forca, el garrot.
Avui tant els deu fer que la pena capital l’executin amb una injecció, una electrocució o una dosi de gas. Si la transmeten a la TV, en directe o en diferit, tant els és. La qüestió és ser lliures de veure-ho o de tancar el televisor.
Hi ha defensors de la llibertat que no ens els mereixem.
Hi ha llibertats que tenen els defensors que es mereixen.
