Després de
Le traducteur i de
Le traducteur amoureux, Jacques Gelat treballa en
Le traducteur timide, el relat d’un traductor que no gosa traduir al castellà un informe redactat en català sobre els afers d’un president del Palau de la Música Catalana. És sabut que tota traductora i tot traductor tendeix de natural a la infidelitat, si no a la traïció desvergonyida. Doncs, al contrari, la intriga de
Le traducteur timide neix de dues timideses, la del traductor català-castellà que se serveix dels diccionaris en línia i la timidesa d’un Síndic major de Comptes, el qual, després d’encarregar la traducció de l’informe, no gosa presentar-lo al Tribunal de Comptes, o sigui a si mateix, perquè sospita que la traducció és infidel i perquè la Sindicatura de Comptes, o sigui ell mateix, no el va considerar prioritari. Al cap de sis anys l'informe aconsegueix d'arribar on havia d'arribar, però el seu recorregut forma part del desenllaç, que l'autor no revela.
Nota: Jacques Gelat feia de traductor, com Joan Maragall. Potser encara en fa, a més de fer d'escriptor, novel·lista i periodista.
