dimecres, 28 de juliol de 2010

FER DE TRADUCTOR

L’Any Maragall porta a lectures de coses com que Maragall «féu de traductor». Ho diu la fitxa del Directori dels membres de l’Institut d’Estudis Catalans, després de destacar-lo com a «membre fundador de la Secció Filològica» i de situar-lo en l’«Especialitat: Escriptor, poeta i periodista».
Altrament primer: l’expressió fer de vol dir, segons el Diccionari de l'IEC, «exercir eventualment el càrrec, l’ofici, etc., d’alguna cosa. Fer de porter. Fer de manyà sense ésser-ho. Li faig de pare». Ni l’una cosa ni l’altra. Joan Maragall no feia de traductor en el sentit del DIEC, sinó que era traductor, un dels grans traductors que ha tingut la llengua catalana, com era escriptor, poeta i periodista.
Altrament segon: fer de no pas sempre significa una activitat eventual. Al contrari. La pregunta «de què fas» sempre ha significat «a què et dediques», «quin ofici tens». Algú que fa de pare és algú que no és pare biològic, sinó adoptiu, però de manera estable i no pas eventualment, mentre no s’indiqui el contrari.
Altrament tercer: la seqüència 1) escriptor, 2) poeta, 3) periodista, (a més de traductor eventual) no és pas que sigui un model de rigor. N’hi ha de millors.
Altrament quart: aneu a saber perquè ni tot un Any Maragall no podrà imposar la idea que quan traduïa Nietzsche, Wagner, Novalis, Goethe, Hesíode, els Himnes Homèrics, era tan escriptor com quan escrivia “La vaca cega” o el “Cant espiritual”. I que si féu de traductor és perquè féu d’escriptor, com féu de poeta i féu de periodista.