La pregunta de Vicent Partal "per què ara i així, doncs?" referida a l'entrada en escena del personatge Garzón, que "no fa mai res debades", és digna del corifeu d'un cor de Sòfocles. Per damunt de la cridòria eixordadora de la multitud d'actors opinadors s'eleva inconfusible la veu tràgica de la pregunta diferent: "per què ara i així, doncs?". És efectivament l'hora de les preguntes diferents, encara que no tinguin resposta immediata.
