dimecres, 7 d’octubre de 2009

Sciascia


Rellegir Sciascia és una proposta d’actualitat. Pot servir per a combatre el desànim i protegir-se de la pudor de la corrupció. A Girona dediquen unes oportunes jornades a l’escriptor sicilià de Racalmuto en el vintè aniversari de la seva mort. Quan la pudor ens tapa els sentits, ens queda Sciascia, l’escriptor que més endins ha burxat el pus del mal enquistat als teixits de la societat. No a Sicília, sinó arreu dels països que envolten aquest mare colore del vino, paradigma del món, d’Homer ençà. Les històries de Sciascia, a més de ser de lladres i policies, de corruptors perseguits o perseguidors, són potents al·legories de la història. És un aede que ens canta i ens interpreta.

De l’ànsia de perdre certes joies a penes gustades, de l’obscur menyspreu pels propis semblants, llest a collir l’ocasió que la sort li oferia, arriscant greument però lúcidament, Giuseppe Vella es va fer protagonista de la gran impostura. El Consell d’Egipte.

Mentre hi hagi escriptors com Leonardo Sciascia, hi haurà la possibilitat de combatre al seu cantó, encara que sigui el del perdedor, lluny de la llibertat i de la justícia, això és de la raó. Vegeu la Frase Sciascia de Racalmuto.

Ho tentato di raccontare qualcosa
della vita di un paese che amo,
e spero di haver dato il senso
di quanto lontana sia questa vita
dalla libertà e dalla giustizia,
cioe’ dalla ragione.

Un dels primers sinó el primer llibre en català de Leonardo Sciascia, El mar de color de vi, amb traducció d'Enric Prat i Ribas, el va publicar Eumo Editorial el 1987 a la col·lecció Narratives 5.