dilluns, 5 d’octubre de 2009

LES VAQUES TENEN NOM. Fins quan?


Hi ha llibres de doble llengua que es tornen espases de doble tall. Com Sez Ner, en romanx i alemany, de l’escriptor suís Arno Camenisch, dels Grisons. És un regal de S.W., de Zuric, agredolç. La dolçor li ve del relat: la vida quotidiana arran de terra a les pastures alpines del Pic de Sez Ner. També té dolçor l’estil, sobri com els seus pastors i majorals, fragmentari, sentenciós, lacònic i alhora complert, tant si descriu com si narra, tant si el protagonisme és del bestiar com dels humans, a les altures o a les valls. Escrit en retoromànic i en alemany alhora, sense traducció –diu l’autor–, les pàgines acarades conviden a la lectura simultània, estràbica. «La vaca d’en Joix mira guenyo», destaca l’editor Urs Engeler, a la contracoberta d’una edició pulcríssima.

Després de fer saliva al paladar, el llibre fa una mena de cosa a l’estómac. A l’estómac lingüístic, on el retoromànic té gust de llengua amenaçada. Qui sap si les pastures d’alta muntanya, amb els seus pastors i ramats, empesos a l’extinció com les geleres dels Alps i dels Pirineus, no són la perversa metàfora de les llengües sotmeses a una lenta, programada extinció. Tant se val.

En homenatge a tots els qui no s’ho creuen o ho fan com Camenisch, més difícil.

Las vaccas han nums, ils porcs buca. Pors ein pors. Las vacas portan marcas rodundas d’alumini vid las ureglias e cefras sils caluns. Ils fumegls enconuschan las vaccas pil num. Ei daventa familiar, aschi spèrt che las vaccas han nums, di il paster la sera davos stalla, cura que las vaccas ein silla pastera da notg, si pil purtger e dat ad el la Brissago. La Brissago ha el zunglergiau. Vacca ei buca gest vacca. Il purtger tila vid la Brissago e di, el sappi buca capir ch’ei detti purs che detgien ch’ei hagien tschum vaccas, enstag da dir, jeu hai la Marta, la Barla, la Marlis, la Nicki e la Petra. El tuoscha, quei tuni bein suenter enzatgei, e lai ora il fem el tschiel d’alp dalla sera. Il prer havess stuiu benedir mintga singula vacca cul num e buca semplamein el plenum e basta, di il paster culs mauns en sac. El ruchegia la crutscha denter ils dents vi e neu, lu fussi era la pli davosa cua sut il Nez Ner dretga vart. Il purtger dat il tgau. Las siluettas dils fumegls davos stalla sepiardan tec a tec el stgir.

Les vaques tenen nom, els porcs no. Els porcs són porcs. Les vaques porten xapes d’alumini a les orelles i números a les anques. Els pastors coneixen les vaques pel nom. Tan bon punt la vaca té nom, es torna de família, diu el vaquer al porquerol, quan al vespre es troben darrere l’establa, mentre les vaques campen a les pastures nocturnes, i li allarga una caliquenya que el diumenge va pispar als pagesos. El porquerol encén la caliquenya i diu que no pot capir els pagesos, que diuen que tenen cinc vaques, en comptes de dir, tinc la Marta, la Barla, la Marlis, la Nicki i la Petra. Tus amb tos cavernosa i expel·leix el fum enllà del cel vespertí. El mossèn hauria de beneïr les vaques una a una pel nom i no simplement totes de cop i prou, diu el vaquer amb les mans a les butxaques i, passant entre dents la caliquenya d’un cantó a l’altre, hi afegeix que llavors sí que a les valls del Sez Ner tot estaria en ordre. El porquerol fa que sí amb el cap. Les siluetes dels pastors darrere l’establa s’esvaeixen a poc a poc en la fosca.

Arno Camenisch, Sez Ner. Romanisch und Deutsch. Urs Engeler Editor. Basel/Weil am Rhein, 2009, p. 36-39