L’octubre lleganyós ja és aquí. Salta d'un vers de «Dalt de l’ermita», un dels poemes elegíacs més intensos d’Aires del Montseny. Verdaguer s’hi acomiada de la vida amb versos com «La vela de mos somnis és plegada» o, comparant-se, ell, «del formiguer humà, pobra formiga», amb les formigues alades que viuen sols per a pujar al cim del Montseny a morir-hi.
Quan ja l’alegre istiu és a la posta
i arrencant a les selves son cabell,
l’octubre lleganyós plorant s’acosta
de boires abrigat amb gris mantell, […]
Ho fan a l’octubre, un mes «lleganyós», no pas de lleganyes dels ulls, sinó de lleganys, els núvols prims que deixen passar amb intermitències els raigs del sol, com dirien els homes del temps. L’adjectiu «lleganyós» aplicat al mes d’octubre és d’una originalitat i d’una pertinència que porten la signatura inconfusible de l’autor, quan arribava al port amb sa «nau vella» a esperar la mort. Un adjectiu pot salvar una poesia.
Enhorabona per la nova descoberta de Verdaguer, ara al Lliure, dels descobridors Narcís Comadira i Xavier Albertí.
