Tot és no-res, Maria, ja ho diu la dita.
Els noms se m’acumulen
i el record pren diverses fesomies,
gestos diversos, veus també diverses.…
Gestos i veus de la Maria Barrull, de Sant Feliu de Boada,
morta avui que arriba la tardor,
a noranta-quatre anys, i d’en Joan Garcia, el seu home,
d’en Joan Molinas i en Quim pintor,
d’en Fortunat Patxei i en Martí Ginesta,
de la Maria Bonay i en Francisco i la Carolina Cisterna,
d’en Pitu ferrer i en Ramon Dolç,
d'en Mingo Cairet i de la Gemma,
i de tants i tants
de noms de bon recordar lluminosos
en aquest pla de Boada
entre les Gavarres i el mar.
D’ells vull parlar, en parlar de la gent d’ara.
D’ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo.
Tot és no-res, ja ho diu la dita.
«Malaventurat», Maria, ja ho dèieu vós
per dir la fatalitat de les coses que passen.
(Amb versos de Miquel Martí i Pol de La fàbrica)
Els noms se m’acumulen
i el record pren diverses fesomies,
gestos diversos, veus també diverses.…
Gestos i veus de la Maria Barrull, de Sant Feliu de Boada,
morta avui que arriba la tardor,
a noranta-quatre anys, i d’en Joan Garcia, el seu home,
d’en Joan Molinas i en Quim pintor,
d’en Fortunat Patxei i en Martí Ginesta,
de la Maria Bonay i en Francisco i la Carolina Cisterna,
d’en Pitu ferrer i en Ramon Dolç,
d'en Mingo Cairet i de la Gemma,
i de tants i tants
de noms de bon recordar lluminosos
en aquest pla de Boada
entre les Gavarres i el mar.
D’ells vull parlar, en parlar de la gent d’ara.
D’ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo.
Tot és no-res, ja ho diu la dita.
«Malaventurat», Maria, ja ho dèieu vós
per dir la fatalitat de les coses que passen.
(Amb versos de Miquel Martí i Pol de La fàbrica)
