Les veus de Begur s’han girat i ara vénen del cantó de Palau-sator. Primer confuses, després destriades. Avui que Leonard Cohen fa 75 anys a Barcelona, l’estadant l’ha sentit en la veu de Toti Soler, quan encara es deia Jordi, cantant la Cançó d’amor i Susanna al disc Liebeslied d’Edigsa de 1972. Versos de Rilke, versionats per Vinyoli:Com he de retenir jo la meva ànima per tal
que no toqui la teva? […]
Però tot el que ens toca a tu i a mi
ens ajunta talment un cop d’arquet
que una veu sola treu de dues cordes.
Sobre quin instrument estem tensats?
I quin violinista ens té a la mà?
Oh cançó dolça!
Versos de Cohen, versionats per J.M.Andreu / Toti Soler:
Suzanne takes you down to her place near the river
Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra.
És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona.
Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.
Les veus anaven i venien de Rilke a Vinyoli, de Cohen a Toti Soler, com sortides de cordes tensades de Begur a Palau-sator que l’arquet de l’Estany de Boada fés vibrar. La pregunta no és quin sinó quina violinista ens té a la mà: nimfa, dona d’aigua, goja, fada?
