divendres, 28 d’agost de 2009

ISIDOR CÒNSUL

La Carlota em diu per telèfon que s’ha mort l’Isidor Cònsul. La Societat Verdaguer (suposo la M. Àngels) envia una nota. Jo envio aquesta:

Rebo consternat la notícia de la mort d'Isidor Cònsul. Les Lletres Catalanes perden amb ell una gran figura d'editor, de crític i d'escriptor. El verdaguerisme, en particular, perd amb Isidor Cònsul un dels seus representants més destacats com a autor de la tesi de doctorat sobre Verdaguer, de l'edició crítica del poema Sant Francesc (2001), de nombrosos estudis sobre el poeta de Folgueroles, de l’edició amb Joaquim Molas de Totes les Obres de Jacint Verdaguer (Obra Completa en 4 volums). Membre de primera hora de la Societat Verdaguer, els seus consocis perdem un referent d'erudició, un col·laborador actiu i, el que és més dolorós, un amic.

Des de la presidència de la Societat Verdaguer i de la proximitat rasa i càlida de l’amistat, faig arribar el condol «a la Romi, a l’Arnau i al Roger, cor i ànima de la tribu, i a les muses que els fan companyia, Tani i Marta», a qui dedicà el llibre Tractat de geografia, un exemplar del qual em va fer arribar signat «amb tota la meva cordialitat…» l’octubre de 2008 i ara tinc a la taula oferint-me les afinitats electives de fons que ens uneixen.