Beim Wiederlesen des Maler Nolten
Rellegint el Pintor Nolten
de Hermann Hesse
Discretament torno a trucar a la teva porta
Perquè em facis entrar al jardí estimat
On de nou flairo amb percepcions més intenses
les flors predilectes de la joventut.
Aquí els aires porten dels anys de jovenesa
Perfums d’inspiració d’extasiades hores de lectura,
Però mai com ara en l’aflicció no he sentit tan fonda
La secreta estima de l’amada poesia.
De frescals balmes em crida l’ardència de les flors
I el seu cant em porta un dolç delit al cor,
I sagrat es torna tot el que abans feia tan mal;
La poesia traspunta i el dolor aprèn a somriure.
La relectura de la novel·la d’Eduard Mörike Pintor Nolten, 1832, inspira a Hermann Hesse una poesieta de les seves, dedicada a la relectura dels llibres que de jove l’havien subjugat, un dels quals era aquest de Mörike, príncep biedermeyer, passat per Heilbronn i Tübingen i pel pietisme luterà de Suàbia, com hi havia passat el mateix Hesse i com hi passa Hans Giebenrath, el protagonista de Sota la roda, la novel·la de formació de Hesse més genuïnament expressiva del misticisme romàntic tardà, germànic, i més crítica del sistema educatiu, «la roda», que aixafa el noi Hans Giebenrath com aixafà Hermann Hesse, de noi, quan no fou admès a la Universitat i entrà de dependent d’una llibreria de Tübingen.
La traducció de la poesieta (com sempre arran del kitsch, sense caure-hi mai, igual que el Verdaguer de les estampes voreja el carrincló) se m'imposa, quan s’han encreuat dos camins: l’un, la Frankfurter Anthologie (FAZ del 15.08.09), que fa trobadís el text de «Rellegint el Pintor Nolten» amb un comentari de Gabriele Wohmann; l’altre, la nota del Club de Lectura de Tortosa sobre Sota la roda de Hermann Hesse, que porta al blog de Jesús M. Tibau, que porta al blog dels llibròfags, que porta a un article d’Olga Martínez sobre les seves lectures d’adolescència, entre les quals sobresurt la de Hesse, «perquè va ser un dels primers autors que em va enganxar al món de la literatura».
L’article acaba amb aquesta frase anacolútica: «Encara que, de tot això [de la bellesa de la novel·la, en especial de les descripcions], mai no sabré quanta part correspon a Hesse i quanta al traductor». Suplir l’anacolut, saber de quin traductor es tracta, ha estat cosa impossible d’aclarir. Els traductors continuen invisibles fins i tot en catàlegs editorials que es diuen solvents. Com que sóc autor d’una traducció i un pròleg de Sota la roda en una edició més que invisible, descatalogada, que en quedi constància. Barcelona: Editorial Lumen, «Sis Joans 7». 1981
És reconfortant saber que el club dels relectors augmenta i renova els socis.
Rellegint el Pintor Nolten
de Hermann Hesse
Discretament torno a trucar a la teva porta
Perquè em facis entrar al jardí estimat
On de nou flairo amb percepcions més intenses
les flors predilectes de la joventut.
Aquí els aires porten dels anys de jovenesa
Perfums d’inspiració d’extasiades hores de lectura,
Però mai com ara en l’aflicció no he sentit tan fonda
La secreta estima de l’amada poesia.
De frescals balmes em crida l’ardència de les flors
I el seu cant em porta un dolç delit al cor,
I sagrat es torna tot el que abans feia tan mal;
La poesia traspunta i el dolor aprèn a somriure.
La relectura de la novel·la d’Eduard Mörike Pintor Nolten, 1832, inspira a Hermann Hesse una poesieta de les seves, dedicada a la relectura dels llibres que de jove l’havien subjugat, un dels quals era aquest de Mörike, príncep biedermeyer, passat per Heilbronn i Tübingen i pel pietisme luterà de Suàbia, com hi havia passat el mateix Hesse i com hi passa Hans Giebenrath, el protagonista de Sota la roda, la novel·la de formació de Hesse més genuïnament expressiva del misticisme romàntic tardà, germànic, i més crítica del sistema educatiu, «la roda», que aixafa el noi Hans Giebenrath com aixafà Hermann Hesse, de noi, quan no fou admès a la Universitat i entrà de dependent d’una llibreria de Tübingen.
La traducció de la poesieta (com sempre arran del kitsch, sense caure-hi mai, igual que el Verdaguer de les estampes voreja el carrincló) se m'imposa, quan s’han encreuat dos camins: l’un, la Frankfurter Anthologie (FAZ del 15.08.09), que fa trobadís el text de «Rellegint el Pintor Nolten» amb un comentari de Gabriele Wohmann; l’altre, la nota del Club de Lectura de Tortosa sobre Sota la roda de Hermann Hesse, que porta al blog de Jesús M. Tibau, que porta al blog dels llibròfags, que porta a un article d’Olga Martínez sobre les seves lectures d’adolescència, entre les quals sobresurt la de Hesse, «perquè va ser un dels primers autors que em va enganxar al món de la literatura».
L’article acaba amb aquesta frase anacolútica: «Encara que, de tot això [de la bellesa de la novel·la, en especial de les descripcions], mai no sabré quanta part correspon a Hesse i quanta al traductor». Suplir l’anacolut, saber de quin traductor es tracta, ha estat cosa impossible d’aclarir. Els traductors continuen invisibles fins i tot en catàlegs editorials que es diuen solvents. Com que sóc autor d’una traducció i un pròleg de Sota la roda en una edició més que invisible, descatalogada, que en quedi constància. Barcelona: Editorial Lumen, «Sis Joans 7». 1981
És reconfortant saber que el club dels relectors augmenta i renova els socis.
