Sigui qui sigui que escriu, rei, criat o pastor, escriure és actuar. D’acord. Però llegir també. Sigui qui sigui que llegeix, dèspota, súbdit o blogaire, llegir és acció. D’acord. Però parlar també. Siqui qui sigui que parla, telepredicador, monologuista o iutubaire, parlar és acte. D’acord. Però escoltar, sigui qui sigui que escolta, papa, prestamista o neonazi, escoltar és acció. El sisè sentit, el «seny no conegut per los antics encercadors de les coses naturals e de lurs secrets» (Llull), no és pas el que proposen Pattie Maes i Pranav Mistry (MIT). Oir, olorar, tocar, veure, gustar, llenguar: sis.
Perejaume, 2006