dilluns, 6 d’abril de 2009

LA MORT DE VIRGILI

Malfia't de la conya, les veritats són serioses, podria traduir el vers Denn das Wahre ist ernst; traue der Heiterkeit nicht, de la novel·la de Hermann Broch La mort de Virgili, una de les obres del segle 20 que ha tingut més fama per més pocs lectors. Diu que en català Hermann Broch té set lectors. Això sí, no paren mai de renovar-se. Se’n mor un, en surt un altre. També hi ha una dotzena igualment constant de lectors fallits que comencen la novel·la i l’abandonen en algun punt o altre després de la pàgina 17. La causa deu ser que l’escriptura de Broch practica el seu principi de malfiar-se de la conya. Al contrari del principi de l'escriptura actual: sigues divertit, les veritats són una conya.
La mort de Virgili (o «del» Virgili? Der Tod des Vergil, 1945) ocupa un lloc destacat en el cànon occidental invers, el que formen autors amb prestigi sostingut, però sense a penes lectors. Resulta, doncs, que tenir set lectors pesa més que tenir-ne set milions? En tot cas garanteix la literatura que no eleva el nombre de lectors a criteri absolut de qualitat.