divendres, 10 d’abril del 2009

AMOR PARÀSITS ORADORS

Bèstia i Paràsits
Amor fa grans oradors, com Gnató, el paràsit enamorat que a Dafnis i Cloe, de Longus, pronuncia un convincent discurs en defensa del seu amor pel jove cabrer que ha conegut acompanyant l’amo de visita a les seves propietats:
Astil arriba a cavall, i amb ell un paràsit, també a cavall. Gnató, que així es deia el paràsit.
No és ni ciutadà ni esclau ni afranquit ni criat. És paràsit. Va amb l’hoste. Una figura, doncs, que concerneix la sociologia, ni que sigui la sociologia històrica de la Grècia antiga. En tot cas més enllà de la biologia i la medicina.
Philipp Sollers a Les voyageurs du temps estableix una tercera dimensió de la parasitologia. És d’abast filosòficoliterari a partir del principi que diu:
la Bèstia és. Els Paràsits voldrien ser […] No oblideu que el Déu dels Paràsits és la Societat mateixa. La Bèstia, el que és la Bèstia, és atea, o bé pensa que la Natura és divina, noció completament oblidada.

On és, aquí, la Bèstia? On és Sollers? On ets lector de Dafnis i Cloe?

Gràcies, Carlota, del llibre paràsit que m'has portat de París. Tanmateix, girant la pròpia funció parasitària, alimenta la Bèstia i n’assegura la pervivència.
……….