Dídac i Alba
A Darwin també li va donar fills literaris Manuel de Pedrolo a Mecanoscrit del segon origen, una de les novel·les en català més llegides, passada a una sèrie televisiva de TV3 i ara en vies de passar a un llargmetratge de Bigas Luna amb el títol Segon origen. Com és sabut, els protagonistes són una noia blanca, l’Alba, i un nen negre, el Dídac, que després de sobreviure a la desaparició de la humanitat, es converteixen en pares de la nova humanitat i en l’Adam i l’Eva del segon origen.
Més enllà de l’oportunisme de relacionar la novel·la de Pedrolo amb el moment actual, on «ve un president negre a salvar la humanitat», en referència al president dels EUA, Barak Obama, el ganxo del Mecanoscrit del segon origen és que tot explorant la relació entre els dos joves, planteja la recreació del món, com a utopia, on tot racisme i tot creacionisme són superats.
Darwin, doncs, hi ensenya la cua. La novel·la de Pedrolo es publicà el 1974, un any abans de la mort de Franco, quan la censura d’idees encara s’abraonava sobre les obres de Pedrolo. Tanmateix va aconseguir d’introduir a Mecanoscrit del segon origen la idea del multiracisme original i del retorn als orígens de la humanitat per la via del nen negre Adam/Dídac i de l’adolescent blanca Eva/Alba, els quals tenen un nen, Mar, el qual, mort Adam, engendra fills amb la pròpia mare Eva per començar de nou amb un «projecte més intel·ligent».
Darwin era, d’una banda, un dels pensadors perseguits per l’Església perquè deien –diuen– que negava Déu com a Creador de totes les espècies. De l’altra banda, però, feien de la selecció natural, pervertida pel racisme nazi, un argument que justificava no només la infame història de l’extermini colonial de les poblacions d’Amèrica i del dels jueus d'Europa en ple segle XX, sinó les polítiques sempre renovables de sotmetiment de les llengües i les cultures diferents, condemnades al capdavall a sucumbir enfront de la més forta, la seva.
Com Michael Ende amb En Jim Botó apuntava l’any 1960 a reciclar la seva generació de les perversions nazis de Darwin, Manuel de Pedrolo amb el Mecanoscrit del segon origen intentava donar a la seva, amorrada encara l’any 1974 al piló del franquisme, l’esperança de tornar a començar.
Tant Pedrolo com Ende escrivien per a adults.
A Darwin també li va donar fills literaris Manuel de Pedrolo a Mecanoscrit del segon origen, una de les novel·les en català més llegides, passada a una sèrie televisiva de TV3 i ara en vies de passar a un llargmetratge de Bigas Luna amb el títol Segon origen. Com és sabut, els protagonistes són una noia blanca, l’Alba, i un nen negre, el Dídac, que després de sobreviure a la desaparició de la humanitat, es converteixen en pares de la nova humanitat i en l’Adam i l’Eva del segon origen.Més enllà de l’oportunisme de relacionar la novel·la de Pedrolo amb el moment actual, on «ve un president negre a salvar la humanitat», en referència al president dels EUA, Barak Obama, el ganxo del Mecanoscrit del segon origen és que tot explorant la relació entre els dos joves, planteja la recreació del món, com a utopia, on tot racisme i tot creacionisme són superats.
Darwin, doncs, hi ensenya la cua. La novel·la de Pedrolo es publicà el 1974, un any abans de la mort de Franco, quan la censura d’idees encara s’abraonava sobre les obres de Pedrolo. Tanmateix va aconseguir d’introduir a Mecanoscrit del segon origen la idea del multiracisme original i del retorn als orígens de la humanitat per la via del nen negre Adam/Dídac i de l’adolescent blanca Eva/Alba, els quals tenen un nen, Mar, el qual, mort Adam, engendra fills amb la pròpia mare Eva per començar de nou amb un «projecte més intel·ligent».
Darwin era, d’una banda, un dels pensadors perseguits per l’Església perquè deien –diuen– que negava Déu com a Creador de totes les espècies. De l’altra banda, però, feien de la selecció natural, pervertida pel racisme nazi, un argument que justificava no només la infame història de l’extermini colonial de les poblacions d’Amèrica i del dels jueus d'Europa en ple segle XX, sinó les polítiques sempre renovables de sotmetiment de les llengües i les cultures diferents, condemnades al capdavall a sucumbir enfront de la més forta, la seva.
Com Michael Ende amb En Jim Botó apuntava l’any 1960 a reciclar la seva generació de les perversions nazis de Darwin, Manuel de Pedrolo amb el Mecanoscrit del segon origen intentava donar a la seva, amorrada encara l’any 1974 al piló del franquisme, l’esperança de tornar a començar.
Tant Pedrolo com Ende escrivien per a adults.
