I, doncs, on són els fills literaris de Darwin?
L’aparador mediàtic dóna per parlar dels deu fills que va tenir amb la seva cosina Emma i dels més de trenta fills bibliogràfics, amb l’hereu al centre, L’origen de les espècies. Dels centenars i milers de fills literaris de Darwin a penes no en parla ningú. D’Arthur Conan Doyle amb el seu Món perdut o Franz Kafka amb el seu Gregor Samsa de La Metamorfosi fins a La salamandra o La meva Cristina, de Mercè Rodoreda. Passant per la ingent narrativa escrita o fílmica inspirada en les concepcions del naturalista anglès, que tenia estudis de –valgui la pausa– teologia i val com un dels millors escriptors del segle XIX, model de prosa d’assaig. Quina sort començar d'aprendre anglès traduint el pròleg de On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life! Me la va donar Salvador Reguant, geòleg, el primer científic que vaig conèixer, amic de tants anys, ara que n'ha fet vuitanta.
Dels fills literaris de Darwin n’hi ha d’especialment estimats dels milions de lectores i lectors que han tingut la sort de trobar-los. Com ara En Jim Botó de Michael Ende. L’escriptor alemany va treure el personatge del dietari de Darwin a bord del Beagle, on també viatjava un noi «indígena», de color, que li deien Jemmy Button, arribat a Anglaterra d’una expedició anterior i que després de dos anys a l'illa el tornaven als orígens.
Un company de viatge el descrivia així: Jemmy Button era estimat de tothom, però era igualment apassionat; l'expressió del seu rostre mostrava a l'acte l'amabilitat del seu cor. Era alegre, reia molt i es mostrava visiblement compassiu amb els qui patien. El company de viatge era Darwin.
Amb En Jim Botó i en Lluc el maquinista Ende va voler alliberar Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies, la selecció natural i la lluita per la vida, dels disbarats pseudocientífics, maliciosament basats en Darwin, amb què ell, Ende, i tota la seva generació d’alemanys, havien estat endoctrinats a les escoles i a les universitats del III Reich. El darwinisme com a fonament científic de l’extermini dels dèbils, de la selecció natural de les races i el triomf de la més forta, l’ària. Ende recicla la teoria científica darwiniana i ensenya als alemanys que han estat enganyats per una gegantina impostura. En Jim Botó n'és l'heroi.
L’aparador mediàtic dóna per parlar dels deu fills que va tenir amb la seva cosina Emma i dels més de trenta fills bibliogràfics, amb l’hereu al centre, L’origen de les espècies. Dels centenars i milers de fills literaris de Darwin a penes no en parla ningú. D’Arthur Conan Doyle amb el seu Món perdut o Franz Kafka amb el seu Gregor Samsa de La Metamorfosi fins a La salamandra o La meva Cristina, de Mercè Rodoreda. Passant per la ingent narrativa escrita o fílmica inspirada en les concepcions del naturalista anglès, que tenia estudis de –valgui la pausa– teologia i val com un dels millors escriptors del segle XIX, model de prosa d’assaig. Quina sort començar d'aprendre anglès traduint el pròleg de On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life! Me la va donar Salvador Reguant, geòleg, el primer científic que vaig conèixer, amic de tants anys, ara que n'ha fet vuitanta.Dels fills literaris de Darwin n’hi ha d’especialment estimats dels milions de lectores i lectors que han tingut la sort de trobar-los. Com ara En Jim Botó de Michael Ende. L’escriptor alemany va treure el personatge del dietari de Darwin a bord del Beagle, on també viatjava un noi «indígena», de color, que li deien Jemmy Button, arribat a Anglaterra d’una expedició anterior i que després de dos anys a l'illa el tornaven als orígens.
Un company de viatge el descrivia així: Jemmy Button era estimat de tothom, però era igualment apassionat; l'expressió del seu rostre mostrava a l'acte l'amabilitat del seu cor. Era alegre, reia molt i es mostrava visiblement compassiu amb els qui patien. El company de viatge era Darwin.
Amb En Jim Botó i en Lluc el maquinista Ende va voler alliberar Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies, la selecció natural i la lluita per la vida, dels disbarats pseudocientífics, maliciosament basats en Darwin, amb què ell, Ende, i tota la seva generació d’alemanys, havien estat endoctrinats a les escoles i a les universitats del III Reich. El darwinisme com a fonament científic de l’extermini dels dèbils, de la selecció natural de les races i el triomf de la més forta, l’ària. Ende recicla la teoria científica darwiniana i ensenya als alemanys que han estat enganyats per una gegantina impostura. En Jim Botó n'és l'heroi.
