Maragall, Carner, Rodoreda i…
Es poden omplir els tres punts suspensius de Jaume Subirana a Flux amb tres noms més. Els dos primers són de consens, estrictament canònics i de commemoració obituària assegurada: Carles Riba, que morí farà cinquanta anys el 12 de juliol de 1959 i Maria Àngels Anglada, que en farà deu el 23 d’abril de 1999.
El tercer nom és provocador, Francesc Ferrer i Guàrdia, que el 13 d’octubre vinent farà cent anys que morí afusellat a Montjuïc després d’una condemna sense proves en el context de la repressió de la Setmana Tràgica. Considerat a Europa un màrtir de la fe en l’escola laica, deurà tenir recordatoris necrològics institucionals i extrainstitucionals, però aquí continuarà essent un dels apòcrifs més resistents a ingressar al cànon de la nostra bíblia. Fins i tot ara que escriptors en castellà i de prosa ben prosaica com Jaume Balmes són admesos als diccionaris de la literatura catalana, ni que sigui amb caràcter deuterocanònic.
De Ferrer i Guàrdia s’imposa llegir l’obra pòstuma L’Escola Moderna, que la col·lecció de “Textos Pedagògics” universals d’Eumo Editorial va incorporar en edició rigorosament preparada per Pere Solà i Gussinyer, en un intent de donar al creador de la pedagogia llibertària un lloc patrimonial entre els pensadors catalans.
Es poden omplir els tres punts suspensius de Jaume Subirana a Flux amb tres noms més. Els dos primers són de consens, estrictament canònics i de commemoració obituària assegurada: Carles Riba, que morí farà cinquanta anys el 12 de juliol de 1959 i Maria Àngels Anglada, que en farà deu el 23 d’abril de 1999.El tercer nom és provocador, Francesc Ferrer i Guàrdia, que el 13 d’octubre vinent farà cent anys que morí afusellat a Montjuïc després d’una condemna sense proves en el context de la repressió de la Setmana Tràgica. Considerat a Europa un màrtir de la fe en l’escola laica, deurà tenir recordatoris necrològics institucionals i extrainstitucionals, però aquí continuarà essent un dels apòcrifs més resistents a ingressar al cànon de la nostra bíblia. Fins i tot ara que escriptors en castellà i de prosa ben prosaica com Jaume Balmes són admesos als diccionaris de la literatura catalana, ni que sigui amb caràcter deuterocanònic.
De Ferrer i Guàrdia s’imposa llegir l’obra pòstuma L’Escola Moderna, que la col·lecció de “Textos Pedagògics” universals d’Eumo Editorial va incorporar en edició rigorosament preparada per Pere Solà i Gussinyer, en un intent de donar al creador de la pedagogia llibertària un lloc patrimonial entre els pensadors catalans.
