Som uns il·lusos o uns agosarats. En moments que el país gemega sota el flagell anomenat crisi, som capaços de dedicar imaginació, temps i diners a una de les coses més inútils, la poesia. Assistim a una guerra sagnant propera. Veiem la recessió econòmica castigar cruelment la població més vulnerable. Sentim la frustració de no veure reconegut el dret a existir com a nació entre les nacions. I tanmateix ens mudem per celebrar la festa de presentació d’un llibre de poesia, que sembla la cosa més inútil de les inútils.Deu ser que, a desgrat de tot, la bellesa no és prescindible. Diuen que hi ha coses molt útils de poc valor, com l’aigua, i coses inútils de gran valor, com els diamants. Entre les primeres, hi posen la política, que no té gaire valor, però és útil. Entre les coses inútils de gran valor hi han posat la poesia. És sabut que els àmbits de la poesia i el poder es consideren divergents. A vegades, però, es troben, perquè en realitat presenten uns límits no tan definits com sembla a primer cop d’ull. És quan el poder s’adona que la poesia és útil.
Fica’t al cap, llavors, que la poesia probablement encara existeix: gaudeix-ne, però no deixis de preocupar-te. No deixis de malfiar-te de la utilitat de la poesia i fes-ne pretext per oblidar les manipulacions:
Convoca Verdaguer i Martí Pol «a les envistes del Ter», allà on la plana davalla cap a Tavèrnoles fins a Roda, allà on el riu entra en els engorjats de Savassona i les Guilleries. Aproxima dos poetes tan distants i emplaça’ls davant dels seus «paisatges escrits» comuns. Acompanya’ls en la seva aventura biogràfica, oposada i coincident. Mira com emergeixen de baix de tot fins a dalt més alt. Mosso de pagès l’un, obrer de fàbrica l’altre, tots dos arribats al cim de la fama, que és tenir lectors. Escolta’n versos i proses. Sent la veu del de Folgueroles, remota com el segle XIX, la Revolució Industrial, el Romanticisme, la Renaixença. Sent la veu del de Roda, pròxima com el segle XX, la Revolució postindustrial, la resistència antifranquista, les decepcions, les immigracions, la globalització.
Llegir un espai escrit per més d’un autor forma part de la intertextualitat que, en sentit estricte, és descobrir les relacions entre autors i textos, les seves afinitats creatives, simbòliques, ideològiques. Des de l’òptica dels estudis culturals, en canvi, la intertextualitat apunta a la dimensió sociopolítica dels autors i dels seus lectors posant en joc els llibres amb la societat que els genera, amb la seva cultura.
Llegir intertextualment Verdaguer i Martí i Pol és una experiència nova de lectura. L’un pertany al món rural de Folgueroles, al món erudit de Vic, al palau del marquès de Comillas, a la Barcelona de la Renaixença, al catalanisme catòlic, al pont del Romanticisme cap al Modernisme. L’altre és del món industrial de La Blava, «Industria de Tecla Sala e Hijos», del món de fàbriques i obrers de Roda de Ter, de l’obrerisme reivindicatiu, del Realisme líric i de la resistència cultural, de l’«Ara és demà» i del «Tot està per fer».
Mentre tu que els llegeixes A les envistes del Ter, pertanys a aquest segle XXI d’on has de treure el coratge de viure en recessió econòmica, amb Obama a la Casa Blanca, Zapatero a la Moncloa, Montilla al Palau de la Generalitat i tu a casa. És el teu segle i reclames els poetes, perquè saps que hi ha una set d’emoció que no te l’apagarà res més que la poesia.
(«En la presentació del llibre A les envistes del Ter. Verdaguer/Martí i Pol», és el text que llegí Ricard Torrents, autor del llibre, amb la col·laboració de Pere Farrés, en l’acte que es celebrà el 14 de gener passat al Consell Comarcal d’Osona per a presentar el projecte de Paisatges Escrits a la Plana de Vic, que, a més del llibre, comprèn la rehabilitació d'edificis del patrimoni literari de Folgueroles, Roda de Ter i Vinyoles d'Orís, la Ruta Literària Folgueroles/Roda de Ter, un DVD dels Paisatges amb els dos poetes i fulletons en quatre idiomes).
Parada i fonda aquí.
Fica’t al cap, llavors, que la poesia probablement encara existeix: gaudeix-ne, però no deixis de preocupar-te. No deixis de malfiar-te de la utilitat de la poesia i fes-ne pretext per oblidar les manipulacions:
Convoca Verdaguer i Martí Pol «a les envistes del Ter», allà on la plana davalla cap a Tavèrnoles fins a Roda, allà on el riu entra en els engorjats de Savassona i les Guilleries. Aproxima dos poetes tan distants i emplaça’ls davant dels seus «paisatges escrits» comuns. Acompanya’ls en la seva aventura biogràfica, oposada i coincident. Mira com emergeixen de baix de tot fins a dalt més alt. Mosso de pagès l’un, obrer de fàbrica l’altre, tots dos arribats al cim de la fama, que és tenir lectors. Escolta’n versos i proses. Sent la veu del de Folgueroles, remota com el segle XIX, la Revolució Industrial, el Romanticisme, la Renaixença. Sent la veu del de Roda, pròxima com el segle XX, la Revolució postindustrial, la resistència antifranquista, les decepcions, les immigracions, la globalització.
Llegir un espai escrit per més d’un autor forma part de la intertextualitat que, en sentit estricte, és descobrir les relacions entre autors i textos, les seves afinitats creatives, simbòliques, ideològiques. Des de l’òptica dels estudis culturals, en canvi, la intertextualitat apunta a la dimensió sociopolítica dels autors i dels seus lectors posant en joc els llibres amb la societat que els genera, amb la seva cultura.
Llegir intertextualment Verdaguer i Martí i Pol és una experiència nova de lectura. L’un pertany al món rural de Folgueroles, al món erudit de Vic, al palau del marquès de Comillas, a la Barcelona de la Renaixença, al catalanisme catòlic, al pont del Romanticisme cap al Modernisme. L’altre és del món industrial de La Blava, «Industria de Tecla Sala e Hijos», del món de fàbriques i obrers de Roda de Ter, de l’obrerisme reivindicatiu, del Realisme líric i de la resistència cultural, de l’«Ara és demà» i del «Tot està per fer».
Mentre tu que els llegeixes A les envistes del Ter, pertanys a aquest segle XXI d’on has de treure el coratge de viure en recessió econòmica, amb Obama a la Casa Blanca, Zapatero a la Moncloa, Montilla al Palau de la Generalitat i tu a casa. És el teu segle i reclames els poetes, perquè saps que hi ha una set d’emoció que no te l’apagarà res més que la poesia.
(«En la presentació del llibre A les envistes del Ter. Verdaguer/Martí i Pol», és el text que llegí Ricard Torrents, autor del llibre, amb la col·laboració de Pere Farrés, en l’acte que es celebrà el 14 de gener passat al Consell Comarcal d’Osona per a presentar el projecte de Paisatges Escrits a la Plana de Vic, que, a més del llibre, comprèn la rehabilitació d'edificis del patrimoni literari de Folgueroles, Roda de Ter i Vinyoles d'Orís, la Ruta Literària Folgueroles/Roda de Ter, un DVD dels Paisatges amb els dos poetes i fulletons en quatre idiomes).
Parada i fonda aquí.
