El rei Lear que Lluís Soler ha traduït i llegeix a La Central del carrer Mallorca remet al rei Lear posat en escena al Palau de la Música en la presentació de les memòries de Paqual Maragall, Oda inacabada.La tragèdia del rei Lear és la tragèdia de la bogeria/lucidesa, però també la tragèdia de les lleialtats i les traïcions. El Rei, a mesura que perd el seny a causa de les traïcions, esdevé més i més lúcid. El bufó, l'únic a qui és permès de dir la veritat, desapareix, perquè s’ha produït una transferencia de rols.
A vegades «la política és una gran i inintel·ligible comèdia» (Marçal Sintes, Avui, 3.12.08). Altres vegades és una encara més gran i més inintel·ligible tragèdia. A escala catalana, quan Maragall celebra la pròpia amnèsia amb els qui l’obliden. A escala mundial, quan Bush demana perdó als qui menteix, de no saber mentir. Personatges de Shkakespeare.
