En una taula rodona a la Virreina a propòsit de l’operació Carrers de Frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, tan ben portada per Arnau Pons i Simona Skrabec, els participants Cecilia Dreymüller, Ramon Farrés i Jordi Puntí estableixen comparacions d'ordre divers entre les literatures en alemany i en català.Arribat el col·loqui, proposo comparar també la crítica literària divulgativa, o militant, que diuen i, per engegar, aventuro dos noms, Joan Triadú -87 anys– i Marcel Reich-Ranicki –88–, dues velles glòries de la crítica creadora d’opinió entre compradors-lectors de llibres. L’un, sortit de la guerra d’ocupació i del ghetto de Varsòvia en el nazisme. L’altre, de la guerra d’ocupació de Barcelona per l’exèrcit franquista. Sense càtedra universitària ni teories crítiques, tots dos han imposat durant anys el seu gust, el seu criteri intuïtiu, més enllà dels simples ressenyadors de gasetilla i més ençà dels crítics sofisticats.
La reacció de Dreymüller és d’«ai uix!». Ves quins noms de retreure. Ens en podem passar. Fa anys que Reich-Ranicki està acabat i cap falta que ens fa cap successor. Un assistent recalca que a en Triadú li publiquen crítiques per consideració de l'antiguitat.
No entenen la proposta de comparar i no pas (des)qualificar el fenomen de la crítica creadora d’opinió literària en el públic lector/comprador.
He tornat a veure el video de Reich-Ranicki de visita al Centre de Reciclatge de Frankfurt. Enmig de muntanyes de televisors de desguàs el crític obre el diari sense necessitat de repetir el que va dir i tothom sap que va dir: «La programció de TV és idiota». La campanya de lectura mostra un diari obert: «Darrera hi ha algú amb el cap ben moblat».
Quan veurem Joan Triadú entre pantalles de desguàs del "Centre Català de Reciclatge" obrint el diari Avui? O abans hi veurem algú (qui?) obrint La Vanguardia o El País? O algú davant la TV i damunt de diaris rebregats exaltant la superioritat de mirar sobre llegir?
La lectura o creació d'opinió sobre autors i llibres passa per les maquinàries ideològiques de creació de mercat.
