Quin exemplar de «drago» tan bell, aquest que avui ha aparegut al Bloc de fotos de GrupNacioDigital! Una imatge de tanta bellesa com la de l’estrofa i la nota erudita que li dedica Verdaguer a L’Atlàntida, abans de l’adéu d’Hesperis «als llocs de ma infantesa» i a les seves filles, les Hespèrides.Atlàntida,
VIII, L’enfonsament, vv. 97-100
[Un cop Hèrcules ha matat Gerió] «Naix l’arbre drago i plora sang vora el sepulcre. Hesperis, des d’un cap de penya, pren tristíssim comiat de la terra que se n’entra i cau en fantasiós desvari»,
Tu sola, hermosa Gades, tu sola te’n dolgueres;
naix de ton pit un drago plorós vora aquell fang,
i amb son fullam d’espasa verd cobricel li feres,
que l’arruixà molts segles amb llàgrimes de sang.
