dilluns, 29 de desembre del 2008

LA SANG DE L'ARBRE DRAGO

Quin exemplar de «drago» tan bell, aquest que avui ha aparegut al Bloc de fotos de GrupNacioDigital! Una imatge de tanta bellesa com la de l’estrofa i la nota erudita que li dedica Verdaguer a L’Atlàntida, abans de l’adéu d’Hesperis «als llocs de ma infantesa» i a les seves filles, les Hespèrides.
Atlàntida,
VIII, L’enfonsament, vv. 97-100
[Un cop Hèrcules ha matat Gerió] «Naix l’arbre drago i plora sang vora el sepulcre. Hesperis, des d’un cap de penya, pren tristíssim comiat de la terra que se n’entra i cau en fantasiós desvari»,
Tu sola, hermosa Gades, tu sola te’n dolgueres;
naix de ton pit un drago plorós vora aquell fang,
i amb son fullam d’espasa verd cobricel li feres,
que l’arruixà molts segles amb llàgrimes de sang.