dijous, 25 de desembre de 2008

Això no és una Nadala. Això no és una Nadala. Això no és una Nadala.
Això no és una Nadala. Això no és una Nadala. Això no és una Nadala.
Això no és una Nadala. Això no és una Nadala. Això no és una Nadala.

Això no és una Nadala. Això no és una Nadala. Això no és una Nadala.
Això no és una Nadala. Això no és una Nadala. Això no és una Nadala.
Això no és una Nadala. Això no és una Nadala. Això no és una Nadala.


Fugir a les coves més fondes del jo i posar-se a recer de la intempèrie còsmica del dia. Protegir-se del calendari. Passar-ne com si no em concernís. La data no es digna que em concerneixi. No he apostat a cap rifa astral.
Travessar aquests dies sense sucumbir-hi. Això és una gesta o una ximpleria? Tinc la sensació que és ara que hi sucumbeixo. Ara, quan presumeixo de no sucumbir-hi. Ara, quan acabo de travessar el camp de mines que cada any s’obre als meus peus.
Doncs, què et pensaves? Això no és el que sembla. Ho puc explicar, però sense entendre-ho. Això és més del que sembla. És on acabaràs venint. Allà on no deixaràs entrar els titulars del dia, perquè un dia és més que els seus titulars. Perquè som més que un dia de titulars.