La llei del marcEl marc de fusta corcada és una obra d’autoria incerta i fora de qualsevol classificació iconogràfica tradicional. De fet és un marc que conté un marc que conté un marc. El tercer marc, doncs, és buit, tan buit que ni tan sols no conté cap altre marc. Hieronymus Bosch és un dels candidats més repetits a ser-ne l’autor.
Diu la llegenda que originàriament El marc de fusta corcada era el marc d’una primera versió de L’escamotejador, al·legoria que el pintor de l'Al·legoria del carro de fenc, llançà contra un mediador cultural del seu temps, a qui els creadors d’art temien i odiaven. Com que el Bosch a més de pintor era escenògraf dels espectacles o misteris de la catedral de ‘s-Hertogenbosch, havia de patir la ignorància prepotent de L’escamotejador, membre destacat del lobby gai de la ciutat neerlandesa del Brabant septentrional. L’al·ludit, després de destruir secretament l’al·legoria, va remetre al pintor el marc sense la tela.
El Bosch, en comptes de fer-lo servir per a una segona versió de l’al·legoria, la que ens ha arribat, hauria deixat el marc buit per a convertir, així, la buidor en nova al·legoria del personatge odiat. Posteriorment l’hauria tractat amb corcs de fusta perquè l’anessin devorant, fins a convertir-lo en pols, símbol absolut de la descomposició orgànica. Els marcs interiors representarien les obres d'El Bosch destruïdes cada vegada que era víctima de la fúria dels iconoclastes. Tres marcs que representarien les tres arts sotmeses a l'escamoteig: plàstiques, escèniques, musicals.
Com és sabut, els tractadistes de l’art medieval han formulat «la llei del marc» com un principi que explicaria la funció estètica de la delimitació de l’espai. El marc és un component més de l’obra d’art. En pintura, d’una manera explícita. En escultura, l’atermenament de l’espai és confiat a la mirada capaç de crear entorn al volum. A l'obra El Montgrí des de Pals, que Ramon Muntanyà ens posà a la casa de Boada, el pintor aboleix la distinció entre contingut i continent fent sobreeixir la superfície pintada de la tela damunt el marc.
El marc de fusta corcada, sigui o no sigui de Hieronymus Bosch, té, doncs, una doble lectura, l’estètica i la moralitzant. Com a anticipació de «la llei del marc» constreny la mirada a trencar la dialèctica de la buidor del marc. Com a denúncia proclama que el marc és buit: senyors, no us deixeu intimidar. El marc no conté res, com l’escamotejador, que, per més que es tripliqui, l'únic que pot contenir és la pròpia buidor triplicada.
Diu la llegenda que originàriament El marc de fusta corcada era el marc d’una primera versió de L’escamotejador, al·legoria que el pintor de l'Al·legoria del carro de fenc, llançà contra un mediador cultural del seu temps, a qui els creadors d’art temien i odiaven. Com que el Bosch a més de pintor era escenògraf dels espectacles o misteris de la catedral de ‘s-Hertogenbosch, havia de patir la ignorància prepotent de L’escamotejador, membre destacat del lobby gai de la ciutat neerlandesa del Brabant septentrional. L’al·ludit, després de destruir secretament l’al·legoria, va remetre al pintor el marc sense la tela.
El Bosch, en comptes de fer-lo servir per a una segona versió de l’al·legoria, la que ens ha arribat, hauria deixat el marc buit per a convertir, així, la buidor en nova al·legoria del personatge odiat. Posteriorment l’hauria tractat amb corcs de fusta perquè l’anessin devorant, fins a convertir-lo en pols, símbol absolut de la descomposició orgànica. Els marcs interiors representarien les obres d'El Bosch destruïdes cada vegada que era víctima de la fúria dels iconoclastes. Tres marcs que representarien les tres arts sotmeses a l'escamoteig: plàstiques, escèniques, musicals.
Com és sabut, els tractadistes de l’art medieval han formulat «la llei del marc» com un principi que explicaria la funció estètica de la delimitació de l’espai. El marc és un component més de l’obra d’art. En pintura, d’una manera explícita. En escultura, l’atermenament de l’espai és confiat a la mirada capaç de crear entorn al volum. A l'obra El Montgrí des de Pals, que Ramon Muntanyà ens posà a la casa de Boada, el pintor aboleix la distinció entre contingut i continent fent sobreeixir la superfície pintada de la tela damunt el marc.
El marc de fusta corcada, sigui o no sigui de Hieronymus Bosch, té, doncs, una doble lectura, l’estètica i la moralitzant. Com a anticipació de «la llei del marc» constreny la mirada a trencar la dialèctica de la buidor del marc. Com a denúncia proclama que el marc és buit: senyors, no us deixeu intimidar. El marc no conté res, com l’escamotejador, que, per més que es tripliqui, l'únic que pot contenir és la pròpia buidor triplicada.
