L’escriptor és el moll dels ossos de la nació. No ho és, doncs, la llengua? No, és l’escriptor. La diferència estableix l’abast personal de la metàfora lingüística. El pensament és de Norman Mailer, mort el 10 de novembre de l’any passat, amb la recança de no haver escrit «la gran novel·la tolstoiana» amb què hauria volgut salvar Amèrica de la decadència i del conformisme per portar-la a un renaixement moral i polític. La gran obra que hauria aturat George W. Bush i la dreta americana de llançar-se a la recerca insensata d’un «imperi americà», l’Imperi Romà del segle XXI.
L’escriptor com a medul·la òssia de la nació se m’ha fet present a Eivissa, sentint versos de Marià Villangòmez, en uns dies d’«intercanvi cultural» amb escriptors de l’illa (10-12 d'octubre).
Tanta d'absència, avui, busqui recer,L’escriptor com a medul·la òssia de la nació se m’ha fet present a Eivissa, sentint versos de Marià Villangòmez, en uns dies d’«intercanvi cultural» amb escriptors de l’illa (10-12 d'octubre).
per sempre, al vers. Tot el que no diré,
tot el que no he dit, vull conduir-hi.
