Poma/PoemaA vigílies de la Fira del Llibre de Frankfurt 2008 (quin país és el convidat?) i en la setmana de la festa nacional alemanya de la Reunificació el poderós crític Marcel Reich-Ranicki publica a la seva Antologia frankfortiana (FAZ 4.10.08) el poema en forma de poma que li va endinyar Reiner Kunze, quan li insistia per carta que li enviés poemes per publicar. La poma «còvia» de Kunze fa:
Trobo que ja és hora que torni a
haver-hi alguna cosa nova de vostè per a llegir.
(M.R.-R., carta del 12 de desembre de 1978).
Faci’m saber alguna cosa i faci’m
arribar originals, perquè ja és ben bé
hora que al nostre diari hi hagi alguna cosa
seva per llegir.
(M.R.-R., carta del 29 de maig de 1980).
Es veu que el crític va replicar al poeta: «No, l’arbre no sap absolutament res! Quan la poma és madura, només ho sap l’horticultor.»
La comentarista Elke Heidenreich sentencia:
«Els lectors ho necessitem tot: arbre, horticultor, poma i sobretot: poema. Sigui’m permès un mot a l’horticultor: el bon horticultor conreua i preserva, però els qui coneixem el funcionament del món literari sabem que hi ha horticultors crítics que sovint destrueixen plantes quan tot just broten. Per cert que al recull de Reiner Kunze D’esperança pròpia hi ha uns versos sobre el funcionament del món literari que diuen: No volen el teu vol, volen/ les plomes.
El juny passat va fer quaranta-tres anys que l’editor d’aquesta «Frankfurter Anthologie» s’ocupa de fer les poesies visibles i entenedores. Sempre vol el vol, mai les plomes. La ressenyadora s’inclina agraïda i es menja la poma.»
No m’havia fixat mai que en català poma i poema eren tan a prop ni de l'homofonia "vol el vol". També m’he adonat que fa un any vaig traduir el poema-poma de Günter Grass per a llegir-lo a la Fira de Frankfurt. Dues pomes i un sol mossec. Que lluny aquell mossec!
(Hi ha traducció de la poesia a Reiner Kunze, Poemes. Introducció, selecció i traducció: Germain Droogenbroodt i Tomàs Llopis. L’Aiguadolç, 1999. Núm. 25.)
………..
Poma per a M.[arcel] R.[eich]-R.[anicki]
Trobo que ja és hora que torni a
haver-hi alguna cosa nova de vostè per a llegir.
(M.R.-R., carta del 12 de desembre de 1978).
Faci’m saber alguna cosa i faci’m
arribar originals, perquè ja és ben bé
hora que al nostre diari hi hagi alguna cosa
seva per llegir.
(M.R.-R., carta del 29 de maig de 1980).
L’hora arriba de dins
L’hora és quan les llavors
són ben negres
són ben negres
I això ho sap primer
l’arbre.
Es veu que el crític va replicar al poeta: «No, l’arbre no sap absolutament res! Quan la poma és madura, només ho sap l’horticultor.»
La comentarista Elke Heidenreich sentencia:
«Els lectors ho necessitem tot: arbre, horticultor, poma i sobretot: poema. Sigui’m permès un mot a l’horticultor: el bon horticultor conreua i preserva, però els qui coneixem el funcionament del món literari sabem que hi ha horticultors crítics que sovint destrueixen plantes quan tot just broten. Per cert que al recull de Reiner Kunze D’esperança pròpia hi ha uns versos sobre el funcionament del món literari que diuen: No volen el teu vol, volen/ les plomes.
El juny passat va fer quaranta-tres anys que l’editor d’aquesta «Frankfurter Anthologie» s’ocupa de fer les poesies visibles i entenedores. Sempre vol el vol, mai les plomes. La ressenyadora s’inclina agraïda i es menja la poma.»
No m’havia fixat mai que en català poma i poema eren tan a prop ni de l'homofonia "vol el vol". També m’he adonat que fa un any vaig traduir el poema-poma de Günter Grass per a llegir-lo a la Fira de Frankfurt. Dues pomes i un sol mossec. Que lluny aquell mossec!
(Hi ha traducció de la poesia a Reiner Kunze, Poemes. Introducció, selecció i traducció: Germain Droogenbroodt i Tomàs Llopis. L’Aiguadolç, 1999. Núm. 25.)
………..
