Filmar El capital i la Gran Guerra
El novembre de 1929, pocs dies després del crac de la Borsa de Nova York el 24 d’octubre, tingué lloc a París l’encontre de dos homes interessats a portar al cinema Das Kapital, l’assaig d’economia política de Karl Marx. Eren James Joyce, que el 1922 havia publicat Ulisses, flux imparable de la consciència, i Sergej Mikhailovic Eisenstein, que el 1925 havia realitzat El cuirassat Potemkin i el 1927, Octubre, revolució fílmica sobre la Revolució a Rússia. Ni a Europa ni a Holliwood no s’hi va interessar ningú més.
Llegint-ho a Praga imaginava que deu anys abans, el gener de 1919, a la sortida de la I Guerra Mundial, algú havia organitzat un encontre a Zuric entre Fructuós Gelabert i Franz Kafka, amb l’objectiu de filmar «la Gran Guerra», encesa per l’assassinat a Sarajevo de l’hereu de la corona austrohongaresa el 28 de juny de 1914 i tancada per l’armistici de l’11 de novembre de 1918. Kafka tenia notícia dels estudis Boreal Films de Gelabert, que havien produït films com Nocturn de Chopin i documentals com Sortida dels obrers de la fàbrica de La España Industrial. Kafka era un escriptor principiant, només conegut de crítics com Joan Estelrich, l'informant de Gelabert. Gelabert anteposava la documentació i Kafka, la narració. De fet Kafka hi anava amb un projecte definit: filmar Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek, transposant-les al conflicte bèl·lic que enfrontà 32 nacions, vint-i-vuit els Aliats i quatre les Potències Centrals. L’acord de tornar-se a trobar a Barcelona ja no es dugué a terme, a causa de la malaltia de l’escriptor.
Fructuós Gelabert
El novembre de 1929, pocs dies després del crac de la Borsa de Nova York el 24 d’octubre, tingué lloc a París l’encontre de dos homes interessats a portar al cinema Das Kapital, l’assaig d’economia política de Karl Marx. Eren James Joyce, que el 1922 havia publicat Ulisses, flux imparable de la consciència, i Sergej Mikhailovic Eisenstein, que el 1925 havia realitzat El cuirassat Potemkin i el 1927, Octubre, revolució fílmica sobre la Revolució a Rússia. Ni a Europa ni a Holliwood no s’hi va interessar ningú més.
Llegint-ho a Praga imaginava que deu anys abans, el gener de 1919, a la sortida de la I Guerra Mundial, algú havia organitzat un encontre a Zuric entre Fructuós Gelabert i Franz Kafka, amb l’objectiu de filmar «la Gran Guerra», encesa per l’assassinat a Sarajevo de l’hereu de la corona austrohongaresa el 28 de juny de 1914 i tancada per l’armistici de l’11 de novembre de 1918. Kafka tenia notícia dels estudis Boreal Films de Gelabert, que havien produït films com Nocturn de Chopin i documentals com Sortida dels obrers de la fàbrica de La España Industrial. Kafka era un escriptor principiant, només conegut de crítics com Joan Estelrich, l'informant de Gelabert. Gelabert anteposava la documentació i Kafka, la narració. De fet Kafka hi anava amb un projecte definit: filmar Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek, transposant-les al conflicte bèl·lic que enfrontà 32 nacions, vint-i-vuit els Aliats i quatre les Potències Centrals. L’acord de tornar-se a trobar a Barcelona ja no es dugué a terme, a causa de la malaltia de l’escriptor.
Fructuós Gelabert
