diumenge, 14 de setembre de 2008

QUÈ CAL HAVER LLEGIT A LA VIDA

11 de setembre.
He celebrat la Diada a Cantonigròs prenent part en el curs d’estiu del Grup d’Estudis Nacionalistes (GEN) amb Joan Triadú i Carles Duarte. Seguint el programa hem parlat de «Què cal haver llegit a la vida». Quina pregunta tan pertinent/impertinent! Ens havíem repartit la feina per gèneres, novel·la, poesia i assaig. El resultat, acumulatiu.
En Triadú ha dreçat una llista de seixanta novel·listes del segle XX. En Duarte s’ha remès als poetes que han tingut un paper en la seva pròpia poesia. Jo he presentat el possible cànon dels Deu testimonis del segle XX–Deu lliçons per al segle XXI del curs de l’IEC de l’any passat, com un «què cal haver llegit» d'assaig, si vols saber algunes coses essencials de la vida dels catalans contemporanis.
Un alumne ha preguntat si cal haver llegit Crim i càstig. I tant! Tota l’obra de Dostoievski! I Tolstoi! Llavors han sortit tots els llibres que no havíem inclòs a les nostres llistes simplement perquè no fossin tan llargues. Al capdavall és cadascú que arriba a saber què li cal haver llegit a la vida, després d’haver llegit molt i viscut molt. Ningú no ha preguntat «què cal no haver llegit a la vida?».
Jo em pregunto a vegades «què no he llegit que m’hauria canviat la vida». Quan em trobo amb un llibre que em fa lamentar no haver-lo llegit abans, quan llegia per necessitat vital, no com després, que he llegit per obligació professional d’estudiar o de fer classes. Vaig llegir llibres abans d’hora. També me’n vaig perdre molts perquè ignorava que existissin.
Oh! Si hi hagués un judici final de lectors! Un jutge suprem que separés els qui han llegit dels qui podien i no han llegit «què cal haver llegit a la vida»! Els diria:
–Vés, mal lector, a la sala de lectura eterna! Quan vas sentir la necessitat de llegir, la vas reprimir. Quan tenies l’oportunitat de llegir contes de Mercè Rodoreda o Pere Calders o Quim Monzó, poesies de Carles Riba, Salvador Espriu o Martí i Pol, assaigs de Joan Fuster o Jaume Vicens i Vives, la vas desaprofitar. Ara llegiràs eternament «La salamandra», «Súnion, t’evocaré de lluny», Estimada Marta, La pell de brau, Nosaltres els valencians, Notícia de Catalunya i tots els llibres que sabies que et calia haver llegit a la vida, per poc immortal que et sentissis.
El càstig pitjor seria per als que impedeixen de llegir els llibres que cal haver llegit a la vida, en el moment adequat i en la llengua que cal llegir-los.

Per seguir tot el curs...