L’articlet No sóc hispanoparlant publicat el 29 d’agost al diari digital crònica.cat ha obtingut el comentari insultant d’un lector hispanoescrivent. Me n’havien advertit i em diuen que és bon senyal. Es veu que els comentaris d’aquesta mena arriben quan l’article fa diana. Un amic sosté que això no és gens espontani. Diu que hi ha una milícia blocaire, mercenària, que intervé seguint consignes.
Em costa de creure-ho i desitjo no haver-m’ho de creure mai. Per a convèncer-me’n, l’amic em remet als comentaris insultants que provoquen articles com els de Salvador Cardús. Sense cobrar –afirma– no hi hauria tanta gent que hi esmercés tant temps amb tanta insistència. La guerrilla ideològica, amb els seus comandos i les seves missions, és tan vella com el periodisme. Per això els experts consideren que el millor és cohabitar amb el fenomen i que parlar-ne no paga la pena.
Faré, doncs, un intent de passar dels grafiters catosfèrics i dels insults geni(t)als amb què empastifen les parets/pantalles. Però em sembla que no sabré passar del que no escriuen, però escriurien, si en sabessin més.
Em costa de creure-ho i desitjo no haver-m’ho de creure mai. Per a convèncer-me’n, l’amic em remet als comentaris insultants que provoquen articles com els de Salvador Cardús. Sense cobrar –afirma– no hi hauria tanta gent que hi esmercés tant temps amb tanta insistència. La guerrilla ideològica, amb els seus comandos i les seves missions, és tan vella com el periodisme. Per això els experts consideren que el millor és cohabitar amb el fenomen i que parlar-ne no paga la pena.
Faré, doncs, un intent de passar dels grafiters catosfèrics i dels insults geni(t)als amb què empastifen les parets/pantalles. Però em sembla que no sabré passar del que no escriuen, però escriurien, si en sabessin més.
