Algú devia haver calumniat Josef K.La idea d’extreure frases d’un autor i publicar-les amb un breu comentari, la trobo un encert. Ho ha fet el diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung al llarg de l’any 2008 per a commemorar el 125è aniversari del naixement de Franz Kafka.
La primera frase de la sèrie, que consta de setanta-dues, és aquell començament tan «kafkià» de la novel·la El Procés, de dinou mots tan coneguts com l’incipit de la Bíblia:
Jemand musste Josef K. verleumdet haben, denn ohne dass er etwas Böses getan hätte, wurde er eines Morgens verhaftet.
En dinou mots catalans fa així:
Algú devia haver calumniat Josef K., perquè sense que hagués fet cap mal, un dematí varen anar a arrestar-lo.
La frase «kafkiana» que jo extrauria per a la commemoració del naixement de Kafka és de la Carta al pare:
En tu vaig veure per primera vegada allò que d’enigmàtic tenen els tirans: la raó, la fonamenten en llur persona, no en llurs raons.
La tinc marcada, perquè quan la traduïa als anys seixanta a Tubinga, Kafka tot just començava d’alliberar-se de la gàbia on el tenien tancat amb doble forrellat. Les lectures immanents en feien un escriptor autoreferencial, sense projecció al temps que vivia. Les lectures transcendents el calumniaven, com Josef K., i l’arrestaven, perquè si no havia fet cap mal, podia fer-ne.
Trobant en el seu pare autoritari l’essència de la tirania, Kafka no sols denunciava tots els tirans, sinó que en descobria el ressort: erigir-se en raó per encobrir la desraó. La irracionalitat elevada a raó. La Carta al pare és de 1919 i els tirans d’Europa no trigarien a entrar en escena. Catalunya patiria el primer, Primo de Rivera. Després vindrien els quatre grans: Stalin, Mussolini, Hitler, Franco.
