divendres, 18 de juliol de 2008

LA UNIVERSITAT CONTRA ELLA MATEIXA (2)

Una altre llibre blanc, si us plau. Mentre a les universitats americanes no deixen de fer autocrítica i proposar accions concretes de futur, les universitats d’aquí es dediquen a fer un Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, que resulta una negació del que pretén ser. No és llibre blanc: en comptes de dades objectives sobre les realitats actuals acumula vaguetats retòriques sobre el que farà la Universitat de Catalunya quan sigui gran. El present i el futur pròxim són incòmodes amb totes les seves mancances. El futur llunyà és gratificant com somiar despert.
Tampoc no és de la Universitat de Catalunya: exclou quatre de les dotze universitats que hi ha a Catalunya i prescindeix del Comissionat per a Universitats i Recerca del Govern de Catalunya, que sembla com si no hi tingui res a dir ni fer en les 64 estratègies i els 73 projectes que presenta. Igual com ignora els agents econòmics, socials i polítics. Com no hauria de passar en documents d’aquesta naturalesa, l’autoria dissol en una amalgama d'anonimat els gairebé cent noms de funcionaris i tècnics que hi figuren entre comitents i executants.

Lluís Anglada al blog Bdig (biblioteques digitals i cooperació) i Hèctor Lòpez Bofill (Avui 14.07.08) són dels pocs que han assenyalat la pífia de dispersar en desenes d’extratègies i de projectes el que havia de ser una proposta realista d’uns pocs objectius a l’abast. Anglada és contundent: «A la universitat (espanyola i catalana) li sobren diagnòstics (per altra banda coincidents) i li falten accions». El segon parla d’autisme: els del Llibre Blanc veuen solució allò que és causa del problema.

Maneres diferents d’anar la Unversitat contra si mateixa. L’americana fent-se autocrítica per corregir-se. La Universitat de Catalunya del Llibre Blanc autoaplaudint-se i somiant èxits futurs per perpetuar-se.