Okupes de l’espai comunicatiu
Tinc la impressió que la manipulació de les paraules no interessa gaire als estudiosos de literatura ni de sociologia. Gèneres –o subgèneres– com el pamflet i el libel semblen no tenir prou entitat ni literària ni sociològica, si no és que arriben als tribunals. Però llavors el seu interès és jurídic i penal.
Tanmateix reivindico que la literatura pamfletística sigui considerada en primer lloc un fenomen literari i periodístic, que mereix més atenció de la retòrica actual. Com a fenomen de dimensions noves ha desbordat les funcions pròpies del periodisme, informar i opinar, i ha convertit els mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, en una escudella d’elements heterogenis on la conyeta sovint substitueix el comentari, el balbuceig passa per documetació i la mentida per veritat.
Si abans la manipulació de les paraules –i de les imatges– es circumscrivia al pamflet i al libel, avui s’ha estès a tota la resta de gèneres. Diàriament se’ns ofereixen reportatges i entrevistes, eslògans i icones, cròniques esportives i editorials, articles i columnes, que no són tals. Són amalgama passada pel túrmix de la literatura pamfletària. A vegades hàbilment a vegades sense cap vergonya. Ja no es tracta de partidisme sinó de falsedat pura i simple. La mentida en públic no és tan mentida.
(Marc Angenot, Dialogues de sourds. Traité de rhétorique antilogique. Le Monde des Livres. 11 juillet 2008)
La zona gris de la comunicació és aquesta dels manipuladors professionals de les paraules que diàriament okupen l’espai informatiu per expulsar-ne la informació. Es mouen en l’ambigüitat de la informació que desinforma i de l’opinió que alimenta el pensament únic. Evaqüen literatura pamfletària com la que aquests dies ha circulat contra la llengua catalana i en diuen manifest, pervertint un dels gèneres més nobles de la literatura d’idees.
Tranquils. No he evitat de prlar-ne per poder dir que el pamflet debilita el pamfletista i enforteix el pamfletat. Un altre manifest si us plau.
(Publicat a cronica.cat)
Tinc la impressió que la manipulació de les paraules no interessa gaire als estudiosos de literatura ni de sociologia. Gèneres –o subgèneres– com el pamflet i el libel semblen no tenir prou entitat ni literària ni sociològica, si no és que arriben als tribunals. Però llavors el seu interès és jurídic i penal.
Tanmateix reivindico que la literatura pamfletística sigui considerada en primer lloc un fenomen literari i periodístic, que mereix més atenció de la retòrica actual. Com a fenomen de dimensions noves ha desbordat les funcions pròpies del periodisme, informar i opinar, i ha convertit els mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, en una escudella d’elements heterogenis on la conyeta sovint substitueix el comentari, el balbuceig passa per documetació i la mentida per veritat.
Si abans la manipulació de les paraules –i de les imatges– es circumscrivia al pamflet i al libel, avui s’ha estès a tota la resta de gèneres. Diàriament se’ns ofereixen reportatges i entrevistes, eslògans i icones, cròniques esportives i editorials, articles i columnes, que no són tals. Són amalgama passada pel túrmix de la literatura pamfletària. A vegades hàbilment a vegades sense cap vergonya. Ja no es tracta de partidisme sinó de falsedat pura i simple. La mentida en públic no és tan mentida.
(Marc Angenot, Dialogues de sourds. Traité de rhétorique antilogique. Le Monde des Livres. 11 juillet 2008)
La zona gris de la comunicació és aquesta dels manipuladors professionals de les paraules que diàriament okupen l’espai informatiu per expulsar-ne la informació. Es mouen en l’ambigüitat de la informació que desinforma i de l’opinió que alimenta el pensament únic. Evaqüen literatura pamfletària com la que aquests dies ha circulat contra la llengua catalana i en diuen manifest, pervertint un dels gèneres més nobles de la literatura d’idees.
Tranquils. No he evitat de prlar-ne per poder dir que el pamflet debilita el pamfletista i enforteix el pamfletat. Un altre manifest si us plau.
(Publicat a cronica.cat)