Carta oberta del President de l’Associació Germano-Catalana/Deutschen Katalanistenverbandes (DKV) i de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística/Vereinigung der Internationalen Katalanistenverbände (FIAC) al Chief Executive Officer (CEO) d’AirBerlin, senyor Joachim Hunold, amb motiu de l’editorial del Magazin d’AirBerlin del mes de juny.
Benvolgut Senyor Hunold:
Fa uns tres anys tenia la intenció d’adreçar-li una carta en què li volia proposar que en els exitosos vols a Espanya de la companyia AirBerlin es fes ús de l’espanyol i de les altres llengües del país, pel fet que el mercat d’aquests vols no és només a Alemanya sinó també cada vegada més a Espanya ¬– com vostè sap, un gran nombre de passatgers espanyols en viatge de negocis i de turisme volen cada vegada més amb AirBerlin. Jo mateix, en vols d’AirBerlin a Espanya o en destinació a Espanya, he fet moltes vegades l’experiència d’hostesses que reaccionaven amb falta de comprensió o fins i tot amb recusació davant de passatgers espanyols que no parlaven ni alemany ni anglès. Jo li volia aconsellar, en consideració dels clients de bona voluntat, d’atendre’ls en la seva llengua sempre que sigui possible: això genera simpatia i contribueix a l’èxit. Des del seu punt de vista al capdavall també es tracta de raons estratègiques de mercat.
Aquella carta no la vaig escriure, però entretant he observat com en els vols a vegades també hi havia excepcions i com les reaccions dels viatgers espanyols que es trobaven amb hostesses que parlaven espanyol eren positives. Pensava: aquesta empresa, que s’ha posicionat tan hàbilment en el mercat, ha entès que aquí hi havia una necessitat.
Tanmateix ara llegeixo el seu editorial i em meravella que Vostè com a gestor orientat al guany pugui ser tan insensat de posar en ridícul una part dels seus clients i, així, causar a la seva pròpia empresa danys completament absurds. Les seves expressions sobre el cas són en part senzillament falses, en part són pel cap baix pròpies d’un ignorant; tota l’argumentació està basada en desconeixement de la matèria i en superficialitat, està amanida amb cinisme i arrogància i és indigna d’un empresari responsable.
En primer lloc vostè no vol acceptar que Espanya és un país multilingüe, on la diversitat de llengües va ser fortament limitada per una dictadura fins a 1975 i on avui llibertat i democràcia van unides també amb el dret de parlar lliurement les llengües abans oprimides.
En segon lloc vostè afirma que a Mallorca l’espanyol ja no és llengua oficial. No em puc creure que una cosa així no la conegui més bé, perquè no admeto que la seva companyia hagi fet en català tots els contractes que té amb Palma. Evidentment que l’espanyol és llengua oficial a Mallorca, al País Basc i a Galícia, però hi ha llengües regionals que en les seves regions tenen igualment estatut oficial. Per tant, si vostè és pregat d’usar aquestes llengües en la seva empresa –sigui en la publicitat sigui per megafonia– no li demanen pas que contribueixi a l’abolició de l’espanyol com a llengua universal sinó al reconeixement de les llengües regionals. Català, basc i gallec no estan absolutament pas en contradicció amb el fet que a l’estat espanyol també és parlat l’espanyol –també per catalans, bascs i gallecs.
En tercer lloc, i aquesta és pròpiament la part més desagradable del seu text, vostè posa en ridícul una llengua que és parlada aproximadament per vuit milions de persones, que té una gran literatura i que l’any passat la seva cultura va ser convidada d’honor de la Fira del Llibre de Frankfurt. Burlar-se del so de les paraules d’una llengua és gratuït i beneit. La platja (que vostè estrafà en “Platscha”) fa segles que es diu així i aquest és el mot normal per a Strand en català. Les persones s’identifiquen amb les seves llengües. Qui es manifesta despectivament sobre els idiomes, es manifesta despectivament sobre qui els parla.
A una carta de cortesia vostè ha reaccionat amb una bufetada d’arrogància i menyspreu. L’insto a disculpar-se davant dels seus hostes viatgers i de les persones de l’Espanya multilingüe –en bé de la seva pròpia reputació i de la de la seva empresa.
Benvolgut Senyor Hunold:
Fa uns tres anys tenia la intenció d’adreçar-li una carta en què li volia proposar que en els exitosos vols a Espanya de la companyia AirBerlin es fes ús de l’espanyol i de les altres llengües del país, pel fet que el mercat d’aquests vols no és només a Alemanya sinó també cada vegada més a Espanya ¬– com vostè sap, un gran nombre de passatgers espanyols en viatge de negocis i de turisme volen cada vegada més amb AirBerlin. Jo mateix, en vols d’AirBerlin a Espanya o en destinació a Espanya, he fet moltes vegades l’experiència d’hostesses que reaccionaven amb falta de comprensió o fins i tot amb recusació davant de passatgers espanyols que no parlaven ni alemany ni anglès. Jo li volia aconsellar, en consideració dels clients de bona voluntat, d’atendre’ls en la seva llengua sempre que sigui possible: això genera simpatia i contribueix a l’èxit. Des del seu punt de vista al capdavall també es tracta de raons estratègiques de mercat.
Aquella carta no la vaig escriure, però entretant he observat com en els vols a vegades també hi havia excepcions i com les reaccions dels viatgers espanyols que es trobaven amb hostesses que parlaven espanyol eren positives. Pensava: aquesta empresa, que s’ha posicionat tan hàbilment en el mercat, ha entès que aquí hi havia una necessitat.
Tanmateix ara llegeixo el seu editorial i em meravella que Vostè com a gestor orientat al guany pugui ser tan insensat de posar en ridícul una part dels seus clients i, així, causar a la seva pròpia empresa danys completament absurds. Les seves expressions sobre el cas són en part senzillament falses, en part són pel cap baix pròpies d’un ignorant; tota l’argumentació està basada en desconeixement de la matèria i en superficialitat, està amanida amb cinisme i arrogància i és indigna d’un empresari responsable.
En primer lloc vostè no vol acceptar que Espanya és un país multilingüe, on la diversitat de llengües va ser fortament limitada per una dictadura fins a 1975 i on avui llibertat i democràcia van unides també amb el dret de parlar lliurement les llengües abans oprimides.
En segon lloc vostè afirma que a Mallorca l’espanyol ja no és llengua oficial. No em puc creure que una cosa així no la conegui més bé, perquè no admeto que la seva companyia hagi fet en català tots els contractes que té amb Palma. Evidentment que l’espanyol és llengua oficial a Mallorca, al País Basc i a Galícia, però hi ha llengües regionals que en les seves regions tenen igualment estatut oficial. Per tant, si vostè és pregat d’usar aquestes llengües en la seva empresa –sigui en la publicitat sigui per megafonia– no li demanen pas que contribueixi a l’abolició de l’espanyol com a llengua universal sinó al reconeixement de les llengües regionals. Català, basc i gallec no estan absolutament pas en contradicció amb el fet que a l’estat espanyol també és parlat l’espanyol –també per catalans, bascs i gallecs.
En tercer lloc, i aquesta és pròpiament la part més desagradable del seu text, vostè posa en ridícul una llengua que és parlada aproximadament per vuit milions de persones, que té una gran literatura i que l’any passat la seva cultura va ser convidada d’honor de la Fira del Llibre de Frankfurt. Burlar-se del so de les paraules d’una llengua és gratuït i beneit. La platja (que vostè estrafà en “Platscha”) fa segles que es diu així i aquest és el mot normal per a Strand en català. Les persones s’identifiquen amb les seves llengües. Qui es manifesta despectivament sobre els idiomes, es manifesta despectivament sobre qui els parla.
A una carta de cortesia vostè ha reaccionat amb una bufetada d’arrogància i menyspreu. L’insto a disculpar-se davant dels seus hostes viatgers i de les persones de l’Espanya multilingüe –en bé de la seva pròpia reputació i de la de la seva empresa.
Tubinga, 5 de juny de 2008
Prof. Dr. Johannes Kabatek
