De Txinguiz Aitmàtov vaig llegir fa temps Yamila, que em semblà, com a Louis Aragon, «la millor història d’amor del món», i El primer mestre, que em semblà la millor història iniciàtica al món de l’educació. En saber la notícia de la mort de l’escriptor kirguís, m’ha revingut la remota lectura en alemany d’aquelles obres i el desig que vaig sentir llavors, fa molts anys, de llegir-les en català traduint-les. Amb Yamila i El primer mestre vaig començar la biblioteca dels meus llibres intraduïts.
Hi ha llibres inescrits. Com els de George Steiner, que fa un llibre amb els llibres que no ha escrit, My Unwritten Books. Hi ha llibres ineditats, per sempre o temporalment. Com el de Maurici Serrahima, De Maragall a Mounier. Cartes a Joaquim Molas, que el destinatari acaba d’aconseguir d’editar, després de «més d’una temptativa per posar-lo a l’abast del públic. I que fins ara ha fracassat», i que ha durat de 1969 a 2008.
Llibres intraduïts com els de Txinguiz Aitmàtov.
Llibres inescrits com els de George Steiner.
Llibres ineditats com els de Joaquim Molas.
Però la secció més gran de la meva biblioteca frustratòria és la dels llibres illegits. La formen tres immenses piles a) dels que no he llegit, perquè ignoro que existeixen, b) dels que no he llegit perquè no tinc temps i c) dels que no llegiria en cap cas, perquè em nego a llegir-los.
Adéu Txinguiz Aitmàtov. Gràcies pels My Untranslated Books.
