Al poeta Hugo Claus
El Dia Mundial de la Poesia, 21 de març, no vaig saber la mort, dos dies abans, del poeta neerlandès flamenc Hugo Claus. M’ha arribat ara llegint a Le Monde des Livres (28.03.08) l’adéu del seu amic Cees Nooteboom:
"[…] I és així com les últimes setmanes es varen transformar en una llarga cerimònia dels adéus, els amics que volia veure encara anaven a casa seva, la seva dona, Veerle, feia d’aquestes vetllades una festa […] Sabíem el dia i l’hora que havia triat […] El dia de la seva mort, em va trucar per última vegada, amb veu rogallosa, però neta. En penjar, pensava en el nostre primeríssim encontre, tan llunyà, pensava en el jove de testa romana instal·lat en el seu gran despatx davant d’una pintura mural d’Asper Jorn. Se n’ha anat com ha viscut, com home que no coneixia ni déu ni mestre. No li calia mestre, ell n’era un."
L’any 1980 la revista de poesia Reduccions, dedicà els números 10 i 11, de març i setembre, a la poesia neerlandesa (flamenca i holandesa). El poeta i traductor Bob de Nijs és autor de l’antologia, la traducció i l’estudi introductori. El poema seleccionat d’Hugo Claus, “Avís a la població” el dia 1 de gener de 1962, és una sàtira plena de sarcasmes sobre el paper del poeta, que acaba amb aquests versos que ens recordaven versos de Miquel Martí i Pol:
Res de missatge en aquest primer dia de l'any,
Però sí un avís a la població.
Aquest és el meu avís.
Aneu cap a casa. Després vindran, a la televisió
Els Contes de Hoffman. Eurovisió.
Mireu-ho.
[...]
I reciteu
L'oració del qui diàriament us mana i us domina,
l'oració dels vostres terrenals governs, que són governs-tripes de Déu.
El Dia Mundial de la Poesia, 21 de març, no vaig saber la mort, dos dies abans, del poeta neerlandès flamenc Hugo Claus. M’ha arribat ara llegint a Le Monde des Livres (28.03.08) l’adéu del seu amic Cees Nooteboom:"[…] I és així com les últimes setmanes es varen transformar en una llarga cerimònia dels adéus, els amics que volia veure encara anaven a casa seva, la seva dona, Veerle, feia d’aquestes vetllades una festa […] Sabíem el dia i l’hora que havia triat […] El dia de la seva mort, em va trucar per última vegada, amb veu rogallosa, però neta. En penjar, pensava en el nostre primeríssim encontre, tan llunyà, pensava en el jove de testa romana instal·lat en el seu gran despatx davant d’una pintura mural d’Asper Jorn. Se n’ha anat com ha viscut, com home que no coneixia ni déu ni mestre. No li calia mestre, ell n’era un."
L’any 1980 la revista de poesia Reduccions, dedicà els números 10 i 11, de març i setembre, a la poesia neerlandesa (flamenca i holandesa). El poeta i traductor Bob de Nijs és autor de l’antologia, la traducció i l’estudi introductori. El poema seleccionat d’Hugo Claus, “Avís a la població” el dia 1 de gener de 1962, és una sàtira plena de sarcasmes sobre el paper del poeta, que acaba amb aquests versos que ens recordaven versos de Miquel Martí i Pol:
Res de missatge en aquest primer dia de l'any,
Però sí un avís a la població.
Aquest és el meu avís.
Aneu cap a casa. Després vindran, a la televisió
Els Contes de Hoffman. Eurovisió.
Mireu-ho.
[...]
I reciteu
L'oració del qui diàriament us mana i us domina,
l'oració dels vostres terrenals governs, que són governs-tripes de Déu.
Pare nostre
Que sou al cel,
Sigui santificada la vostra Bomba,
Vingui a nosaltres el vostre Regne,
Que els vostres Megatons s’inflamin ací a la terra
Com al vostre Cel.
La nostra arma nuclear de cada dia doneu-nos, Senyor, en el dia d’avui
I perdoneu la nostra Pau provisional
Així com vosaltres perdoneu els qui resisteixen amb grinyols de pau
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació del desarmament,
Ans que puguem ser incinerats i desaparèixer.
Per tots els segles dels segles.
Amén.
