Fruits d'antics dolors.
M’impressiona (o hauria de dir m’emociona?) llegir en el Frankfurter Allgemeine Zeitung d’avui 5 d'abril els esforços d’un polític català com Josep-Lluís Carod-Rovira per fer entendre als lectors en alemany que volem que ens entenguin com a nació, que pensem que ens poden considerar una nació, que vegin com cada cop més catalans descobreixen que l’Estat espanyol no és el seu Estat, que acceptin que és una causa justa lluitar políticament per un Estat propi, que és bo per a ells intentar d’entendre una nació europea en cerca d’Estat que vol fer-se entendre. M'emociona això i que l'entrevistador, un dels (des)informadors de la Fira del Llibre de Frankfurt, no faci servir en cap moment el mot "separatista". L'ambaixada catalana a Berlin, fruit de vells dolors, obre possibilitats culturals que bé hauran de donar fruit. Bé han de donar fruit un dia aquests vells dolors. Oi que és un vers de Rilke?
