Torno de veure El cercle de guix caucasià. He intentat d’abstreure’m de les primeres lectures i de les representacions alemanyes dels anys seixanta a Tubinga, on el vaig descobrir. El jutge Lizaran m’hi ha tornat. Amb perdó, sigui dit, de Bert Brecht i picant l’ullet a Feliu Formosa. El cas és que m’he deixat endur alienat per la màgia teatral. El didactisme no ha aconseguit de tornar-me a la lliçó ni d’ensenyar-me res. Fins m’he oblidat de la sobreescenificació. Tot era paraula i música, text i gest, irresistibles. Ni èpica ni lírica, bellesa dramàtica. Gràcies, Feliu. Gràcies, Lizaran. Gràcies, Laia/Cabo San Roque.
divendres, 15 de febrer del 2008
BRECHT A COP CALENT
Bellesa dramàtica
Torno de veure El cercle de guix caucasià. He intentat d’abstreure’m de les primeres lectures i de les representacions alemanyes dels anys seixanta a Tubinga, on el vaig descobrir. El jutge Lizaran m’hi ha tornat. Amb perdó, sigui dit, de Bert Brecht i picant l’ullet a Feliu Formosa. El cas és que m’he deixat endur alienat per la màgia teatral. El didactisme no ha aconseguit de tornar-me a la lliçó ni d’ensenyar-me res. Fins m’he oblidat de la sobreescenificació. Tot era paraula i música, text i gest, irresistibles. Ni èpica ni lírica, bellesa dramàtica. Gràcies, Feliu. Gràcies, Lizaran. Gràcies, Laia/Cabo San Roque.
Torno de veure El cercle de guix caucasià. He intentat d’abstreure’m de les primeres lectures i de les representacions alemanyes dels anys seixanta a Tubinga, on el vaig descobrir. El jutge Lizaran m’hi ha tornat. Amb perdó, sigui dit, de Bert Brecht i picant l’ullet a Feliu Formosa. El cas és que m’he deixat endur alienat per la màgia teatral. El didactisme no ha aconseguit de tornar-me a la lliçó ni d’ensenyar-me res. Fins m’he oblidat de la sobreescenificació. Tot era paraula i música, text i gest, irresistibles. Ni èpica ni lírica, bellesa dramàtica. Gràcies, Feliu. Gràcies, Lizaran. Gràcies, Laia/Cabo San Roque.
