dimarts, 12 de febrer de 2008

VI I LLIBRES


In vino amicitia. Per dues vies diferents m’han arribat sengles ampolles de vi. Totes dues del Priorat. Una de Nunci Negre 2002 i una de Pedralets 2003. Escric el nom del vi amb itàliques com els títols de llibre. Potser el vi ha substituït el llibre en cercles de lletra i oci? Regalar llibres, parlar de llibres, recomanar llibres, és com envair la intimitat de l’altre i alhora ensenyar la pròpia. Em dius què llegeixes, sé què no llegeixes. Un vi compromet, però no compromet tant. El llibre va d’idees, el vi, de gustos.
Abans no existia el regal del vi perquè no existia la cultura/el cultiu del vi. Ni de fet ni de paraula. Del priorat negre dolç que amb bots de dues cargues ens servia l’Oliaire de Roda de Ter es deia que era responsable de la majoria d’úlceres d’estómac del país.
Abans el vi feia sang, avui fa amistat, perquè ho tenim tot: bons vins i un riquíssim discurs vinater alimentat per distingits cellerers que inspiren pàgines i pàgines de tota mena d’experts,que permeten de parlar del vi a la taula sense crear sospites d’esnobisme. Simplement parlar-ne, educadament, com es parla dels canelons que ens mengem, si els ha fet la mestressa de la casa. Uns moments, uns detalls. Coses d’altres temps, potser futurs?