7 de febrer. A la Universitat lectura de textos de l'antologia Sempre voldré voler d’en Segimon Serrallonga, presentada per Víctor Obiols. Trenta lectors. Un acte de culte/cultura. La mateixa arrel, colere, cultivar. El grup ret culte, fa cultura. Dimensió secularitzada del culte religiós. L’individu conreua, cultiva una relació referencial amb el personatge –lectura d’un poema– en comunió amb el grup. El ritus cultual/cultural és expressió del reconeixement del personatge alhora que de l’individu que reconeixent-lo es reconeix en la comú-unitat. Amb la dosi corresponent d'esoterisme. Un silenci d’iniciats acollia lectores i lectors ordenats de la A a la V, mentre a la pantalla es renovava i es repetia la iconografia del poeta en moviment. En Miquel Tuneu oficiava la litúrgia, presidida per la rectora. Hi ha hagut un ingrés. Tothom n'ha sortit reconfortat. Hi he llegit Lletres de goig a Toni Pous:Oh meitadívol
ultrant de goig ambdues parts de la coral esfera [...]
Corren pel món finit els milions
d'Argos moderns [...]
A la nit, al «Jardinet», lloc segimonià major (Mon, Sigmund, Hèctor i Víctor), sessió dedicada a Hermes, matador d’Argos, amb el grafista Ton Granero, el polític Quim Capdevila, l’actor Joan Anguera, el cinèfil Andreu Roca, el pintor Pep Vernis i Lota. A Hermes l’intèrpret adreçàvem les libacions.
ultrant de goig ambdues parts de la coral esfera [...]
Corren pel món finit els milions
d'Argos moderns [...]
A la nit, al «Jardinet», lloc segimonià major (Mon, Sigmund, Hèctor i Víctor), sessió dedicada a Hermes, matador d’Argos, amb el grafista Ton Granero, el polític Quim Capdevila, l’actor Joan Anguera, el cinèfil Andreu Roca, el pintor Pep Vernis i Lota. A Hermes l’intèrpret adreçàvem les libacions.
