Si fos el rei blanc regalaria ganes de regalar llibres. Si fos el rei ros regalaria ganes de llegir-ne. Si fos el rei negre regalaria temps per a llegir-ne. Com que no ho sóc, els he escrit aquesta carta:–Mireu, senyors reis, resulta que al meu país passem una gran calamitat: la gent no llegeix. Els uns no en saben, els altres no tenen temps o no en tenen ganes. El fet és que no llegeixen. Els comptadors donen xifres tan elevades, que costa de creure: la meitat de la població no obre mai cap llibre. Ho heu entès, oi? Un de cada dos presumptes catalans és illetrat convicte. Aneu pel carrer pensant que tothom és si fa o no fa igual, però resulta que una meitat és totalment diferent de l’altra. Tan totalment diferent com ho puguin ser els lectors dels no lectors.
Vosaltres, els tres reis, sou prou diferents de diferències d’aquelles que diuen positives. Només cal veure els tres colors de l’única raça humana que us fa més iguals que diferents. Però també us igualen els llibres. Diuen que sou més savis que reis, més gent de llibres i cultura que de ceptres i exèrcits. Per això la rellevància que teniu durant les festes de Nadal us ve de la cultura i no de la condició règia, tan poc apreciada en temps tan poc monàrquics. Fins al punt que us converteixen en màgics andreus de jocs de mans.
No us estranyin les identificacions que neguen la identitat. Molta gent ha rebut la felicitació d’un alt organisme educatiu que desitja «feliços dies», així, en asèptic, per no ferir ningú, però ferint més gent que la que presumptament no volia ofendre. Ho heu d’entendre: si us retiren la condició de reis i us desitgen «feliç màgia de Nadal» (del conseller, s’entén, perquè l’altre Nadal, el vostre, és innominable), no us n’estranyeu. L’important és que aneu passant cada any i que cada any us puguem rebre com el que vulgeu ser: reis, savis, mags o simples passavolants sense cap més poder que el que us vulguem atribuir, com ara el poder que us atribueixo sobre la lectura fent-vos destinataris dels meus desitjos més fondos.
Res no desitjo tant –en termes diguem-ne socials– com que llegir llibres sigui una activitat de tothom. Tan general com rentar-se les dents i les mans. Ja sé que no tothom se les renta, però és com si tothom ho fes, perquè ningú no gosa confessar que no ho fa. En canvi, hi ha abstemis de llibres que no tenen cap vergonya de dir-ho, com aquell regidor de cultura d’un ajuntament franquista que presumia de no haver llegit mai cap llibre i que això no havia pas frenat la seva carrera política. Això és el que desitjaria que no pogués passar.
No us estigueu de regalar llibres. El que passa, però, és que regalar llibres no vol pas dir que seran llegits. Aquí rau, senyors reis, la qüestió. Per això us proposo que abans de regalar llibres, regaleu, primer ganes de llegir-ne, introduint en les consciències el rau-rau de la curiositat lectora, el gustet de la lletra impresa, el convenciment que la lectura fa créixer, la presumpció que llegint es respira més bé. Llegir no dóna la felicitat, però pot ensenyar perquè no dóna la felicitat.
Ara bé, amb les ganes de llegir heu de regalar temps per a llegir. Com que sabem que el temps és elàstic, heu de regalar capacitat d’organitzar l’agenda i d’assignar-hi hores de lectura que no siguin els moments d’espera de la son d’abans d’apagar el llum. Prioritzar la lectura és un propòsit relativament freqüent, tant com no complir-lo. Doncs, regaleu la força d’eliminar la possibilitat que la manca de temps serveixi d’excusa.
Ja sé que demano coses més difícils que regalar llibres. De llibres en regala el president Montilla i tot. I bé que fa. Però vosaltres sou mags, dotats de la capacitat que us donen els meus desitjos i els de la meitat lectora del país. Per això, si no podeu regalar ganes de llegir i temps per fer-ho, no us hi amoïneu. És culpa de la feblesa dels nostres desitjos. No creiem prou en la possibilitat de desempatar el cinquanta per cent que llegeix i el que no llegeix. Amb tots els respectes.»
Publicat a El 9 Nou 04.01.2008
Vosaltres, els tres reis, sou prou diferents de diferències d’aquelles que diuen positives. Només cal veure els tres colors de l’única raça humana que us fa més iguals que diferents. Però també us igualen els llibres. Diuen que sou més savis que reis, més gent de llibres i cultura que de ceptres i exèrcits. Per això la rellevància que teniu durant les festes de Nadal us ve de la cultura i no de la condició règia, tan poc apreciada en temps tan poc monàrquics. Fins al punt que us converteixen en màgics andreus de jocs de mans.
No us estranyin les identificacions que neguen la identitat. Molta gent ha rebut la felicitació d’un alt organisme educatiu que desitja «feliços dies», així, en asèptic, per no ferir ningú, però ferint més gent que la que presumptament no volia ofendre. Ho heu d’entendre: si us retiren la condició de reis i us desitgen «feliç màgia de Nadal» (del conseller, s’entén, perquè l’altre Nadal, el vostre, és innominable), no us n’estranyeu. L’important és que aneu passant cada any i que cada any us puguem rebre com el que vulgeu ser: reis, savis, mags o simples passavolants sense cap més poder que el que us vulguem atribuir, com ara el poder que us atribueixo sobre la lectura fent-vos destinataris dels meus desitjos més fondos.
Res no desitjo tant –en termes diguem-ne socials– com que llegir llibres sigui una activitat de tothom. Tan general com rentar-se les dents i les mans. Ja sé que no tothom se les renta, però és com si tothom ho fes, perquè ningú no gosa confessar que no ho fa. En canvi, hi ha abstemis de llibres que no tenen cap vergonya de dir-ho, com aquell regidor de cultura d’un ajuntament franquista que presumia de no haver llegit mai cap llibre i que això no havia pas frenat la seva carrera política. Això és el que desitjaria que no pogués passar.
No us estigueu de regalar llibres. El que passa, però, és que regalar llibres no vol pas dir que seran llegits. Aquí rau, senyors reis, la qüestió. Per això us proposo que abans de regalar llibres, regaleu, primer ganes de llegir-ne, introduint en les consciències el rau-rau de la curiositat lectora, el gustet de la lletra impresa, el convenciment que la lectura fa créixer, la presumpció que llegint es respira més bé. Llegir no dóna la felicitat, però pot ensenyar perquè no dóna la felicitat.
Ara bé, amb les ganes de llegir heu de regalar temps per a llegir. Com que sabem que el temps és elàstic, heu de regalar capacitat d’organitzar l’agenda i d’assignar-hi hores de lectura que no siguin els moments d’espera de la son d’abans d’apagar el llum. Prioritzar la lectura és un propòsit relativament freqüent, tant com no complir-lo. Doncs, regaleu la força d’eliminar la possibilitat que la manca de temps serveixi d’excusa.
Ja sé que demano coses més difícils que regalar llibres. De llibres en regala el president Montilla i tot. I bé que fa. Però vosaltres sou mags, dotats de la capacitat que us donen els meus desitjos i els de la meitat lectora del país. Per això, si no podeu regalar ganes de llegir i temps per fer-ho, no us hi amoïneu. És culpa de la feblesa dels nostres desitjos. No creiem prou en la possibilitat de desempatar el cinquanta per cent que llegeix i el que no llegeix. Amb tots els respectes.»
