Llançats al flux voraginós de l’espai cibernètic
En l’haver de l’any de bloquer/blocaire hi compto també que el llibre en paper Puntes i Punters ha fet descobrir el bloc a alguns amics i els ha fet escriure coses tan sucoses com aquesta que reprodueixo:
Ricard: Espero que el nou any us provi, i que a tu especialment et prova ho comprovo amb el volumet que m’ha arribat fet de puntes i cops de punter, amicals i cordials, tanmateix, i que, si més no, té l’avantatge de la palpabilitat enfront de l’eterialitat dels blogs cibernàutics amb els quals em perdo i m’hi perdo. Si no m’erro, endevino en aquest recull un assaig, exposat, de deixar constància dels esdeveniments que incidentalment tracen les incisions que et marquen cada dia, o alguns dies més que d’altres, de manera que pots abraçar fàcilment amb una mirada retrospectiva el curs que traces en aquest terrer que és el nostre. Bé, no sé si aquest correu no serà un paper més llançat al flux voraginós de l’espai cibernètic i, com a tal, llençat al buit. Per si mai t’arriba, però, qui sap si no podríem quedar de trobar-nos un migdia amb l’excusa de dinar per aquests verals i poder parlar d’això i d’allò, o, si tant m’apures, dels durs coixins que a cops de punta ens fem, uns penelopant, altres circeant. Una abraçada, Manel.
(No et sap greu, oi?, Manel, que penelopi amb el teu correu. T'agafo pel mot dinar.)
En l’haver de l’any de bloquer/blocaire hi compto també que el llibre en paper Puntes i Punters ha fet descobrir el bloc a alguns amics i els ha fet escriure coses tan sucoses com aquesta que reprodueixo:
Ricard: Espero que el nou any us provi, i que a tu especialment et prova ho comprovo amb el volumet que m’ha arribat fet de puntes i cops de punter, amicals i cordials, tanmateix, i que, si més no, té l’avantatge de la palpabilitat enfront de l’eterialitat dels blogs cibernàutics amb els quals em perdo i m’hi perdo. Si no m’erro, endevino en aquest recull un assaig, exposat, de deixar constància dels esdeveniments que incidentalment tracen les incisions que et marquen cada dia, o alguns dies més que d’altres, de manera que pots abraçar fàcilment amb una mirada retrospectiva el curs que traces en aquest terrer que és el nostre. Bé, no sé si aquest correu no serà un paper més llançat al flux voraginós de l’espai cibernètic i, com a tal, llençat al buit. Per si mai t’arriba, però, qui sap si no podríem quedar de trobar-nos un migdia amb l’excusa de dinar per aquests verals i poder parlar d’això i d’allò, o, si tant m’apures, dels durs coixins que a cops de punta ens fem, uns penelopant, altres circeant. Una abraçada, Manel.
