dimecres, 16 de gener de 2008

ONZE DE FRANKFURT

Pomes i cebes.
La poesia de Günter Grass, «Liebe geprüft / Amor comprovat» (Vegeu el post de post-Frankfurt de 15.10.07), que a la presentació del llibre Carrers de frontera a la Fira del Llibre de Frankfurt vaig llegir en clau d’unió/desunió dels amants i vaig estendre a la unió/desunió de les cultures d’expressió alemanya i d’expressió catalana, pressuposa una primera lectura contextualitzada en clau històrica i política germanoalemanya, a l’època dels dos estats/dues pomes, la República Federal i la República Democràtica, que partien no només el territori geogràfic sinó l’espai mental i sentimental de molts alemanys. Em semblava que entre alemanys no calia al·ludir a l’obvietat, però ara, en veure el llibre Onze de Frankfurt, on es recull amb altres aportacions, m’adono de la necessitat de fer explícit que el motiu del poema és –també– la unitat/dualitat dels alemanys partits per la frontera interalemanya, o germanoalemanya, de la qual el mateix Grass és exponent fins a les seves memòries, on “pela la ceba” sense pinyol de la seva pertinença a un país que és un i dos alhora. Quin país, però, no ho és?
A "Les 2 Catalunyes" (Avui 15.01.08) en què Albert Om enumera les múltiples dualitats del país hi afegiria la Catalunya que sap que és dues i la que no ho sap, la Catalunya que llegeix "Les 2 Catalunyes" d'Albert Om i la que no les llegeix, la que mossega la poma i la que pela la ceba.