Record de Schiller, nascut un 10 de novembre, quan el passat 10 i 11 de novembre, vora les aigües de l’Ebre, debatíem sobre el present i el futur de les cases d’escriptors i museus literaris catalans i constatàvem que el primer museu literari de l’Europa continental és el de Schiller. Record del poeta de l’Oda a la Joia, himne de la Unió Europea i símbol de la lluita per la unitat dels alemanys, quan amb ells, catalans i europeus descobrim que les formes de la Memòria Cultural, a més de ser espectacle de museu i monument, esdevenen problema. Record de Schiller aquí, vora les aigües de l’Ebre, ensangonades per la Luftwafe de l’amic de Franco, avui convertides en «Espais Escrits» de Jesús Montcada, Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé i Desumvila.
«Al principi era Goethe», diuen els alemanys. També diuen «Al principi era Schiller». Diríem els catalans «Al principi era Maragall»? O fóra millor «Al principi era Verdaguer?». Ells deuen a Goethe fins i tot el primer museu literari, justament dedicat al seu amic Schiller. L’any 1817 Goethe proposà que la casa de Weimar, on Schiller havia mort feia dotze anys, fos museïtzada. Ho va ser el 1847. Fins llavors a Europa hi havia museus de tota mena, però no hi havia museus literaris. El de Schiller fou el primer.
La museïtzació literària a Catalunya començà amb Verdaguer i també fou a proposta d’un altre poeta, Joan Maragall, quan elevà a símbol la Vil·la Joana de Vallvidrera on morí el poeta de Folgueroles i on el poeta de Sant Gervasi de Cassoles l’imaginava envellint «entre boscos i amb bona vista als espais de Catalunya, però a vora de ciutat per a estar completament acompanyat dels seus deixebles i amics» i per a rebre «una pelegrinació continuada a casa del poeta», talment que «tota la ciutat i tot el món en rebi el benefici».
Schiller té també casa museu a Marbach, on va néixer; a Leipzig-Gohlis, on va passar uns anys de jovenesa, i a Frankfurt del Main, on comparteix amb Goethe el gran museu literari de la Goethehaus. Com Verdaguer, que, a més de Vallvidrera, té a Folgueroles la casa museu central, amb les prolongacions de can Tona, Vinyoles d’Orís, la Gleva. Les cases museu de Verdaguer a Folgueroles, Josep Pla a Palafrugell i Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú han esdevingut el triangle d’irradiació dels Espais Escrits. Aquesta iniciativa, que a més de generar turisme cultural i estimular noves cases museus reclama l’atenció de la crítica cultural i la implicació de les administracions.
«Al principi era Goethe», diuen els alemanys. També diuen «Al principi era Schiller». Diríem els catalans «Al principi era Maragall»? O fóra millor «Al principi era Verdaguer?». Ells deuen a Goethe fins i tot el primer museu literari, justament dedicat al seu amic Schiller. L’any 1817 Goethe proposà que la casa de Weimar, on Schiller havia mort feia dotze anys, fos museïtzada. Ho va ser el 1847. Fins llavors a Europa hi havia museus de tota mena, però no hi havia museus literaris. El de Schiller fou el primer.
La museïtzació literària a Catalunya començà amb Verdaguer i també fou a proposta d’un altre poeta, Joan Maragall, quan elevà a símbol la Vil·la Joana de Vallvidrera on morí el poeta de Folgueroles i on el poeta de Sant Gervasi de Cassoles l’imaginava envellint «entre boscos i amb bona vista als espais de Catalunya, però a vora de ciutat per a estar completament acompanyat dels seus deixebles i amics» i per a rebre «una pelegrinació continuada a casa del poeta», talment que «tota la ciutat i tot el món en rebi el benefici».
Schiller té també casa museu a Marbach, on va néixer; a Leipzig-Gohlis, on va passar uns anys de jovenesa, i a Frankfurt del Main, on comparteix amb Goethe el gran museu literari de la Goethehaus. Com Verdaguer, que, a més de Vallvidrera, té a Folgueroles la casa museu central, amb les prolongacions de can Tona, Vinyoles d’Orís, la Gleva. Les cases museu de Verdaguer a Folgueroles, Josep Pla a Palafrugell i Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú han esdevingut el triangle d’irradiació dels Espais Escrits. Aquesta iniciativa, que a més de generar turisme cultural i estimular noves cases museus reclama l’atenció de la crítica cultural i la implicació de les administracions.
