dimarts, 27 de novembre de 2007

PERPETUUM MOBILE


El joc del saltamartí, indefinidament capaç de recuperar la posició vertical, m’ha revingut davant de «la inestabilitat estable i l’estabilitat inestable com a forma de viure necessària».
Però el saltamartí, després d’unes oscil·lacions, s’atura i resta immòbil. En canvi, el ninot, vull dir l’esperit literari no s’estabilitza mai. És el perpetuum mobile.
«La literatura em fa estrany i passe de l’eufòria i la supèrbia a l’autoodi i al desànim, en un obrir i tancar d’ulls; a veure’m uns dies amb admiració i d’altres amb una llàstima i una pietat esfereïdores».
Que vingui Ausiàs March i ho vegi!
Ho llegia avui a Vianant, de Rafa Gomar (El Cep i la Nansa Edicions), que dijous, 29.11.07, Jordi Llavina i Francesc-Marc Àlvaro presentaran a la Biblioteca Jaume Fuster, Lesseps, de Barcelona.