diumenge, 25 de novembre del 2007

EL SALTAMARTÍ DE REUS

Saltamartins/Estaferms
No sabria dir què deu simbolitzar el saltamartí/estaferm de Quim Tarrida que ens han donat als Premis Nacionals de Cultura en una gala plena de sorpreses i encerts visuals en el marc preciós del Teatre Fortuny de Reus. Tant si és un saltamartí com un estaferm, es tracta d’un ninot. El saltamartí es inofensiu i té la virtut de posar-se dret per més que el tombis. L’estaferm és agressiu. Si el colpeges, però no el colpeges bé, et colpejarà ell a tu. La clau del simbolisme potser està en l’ambigua tenacitat de la cultura, capaç de rebre totes les patacades del menyspreu alhora que de redreçar-se sempre i a vegades tornar-s’hi. Pacífica i agressiva. Fa nosa i alhora intimida. En tot cas el saltamartí/estaferm m'agrada de company de la meva obstinació de no desdir-me de la cultura, que, si és cultura, és sempre saltamartina/estaferma i no cal que es reivindiqui reivindicativa. Si no ho és, és que no és cultura.