diumenge, 11 de novembre del 2007

ESCRIURE ESPAIS

Perascrita
Aquest novembre ha passat una cosa inèdita i apassionant vora les «aigües escrites» de Móra d’Ebre i Benissanet. Ens hi hem trobat un centenar de membres del club de lectores i lectors d’Espais Escrits, convocats pel III Seminari sobre patrimoni literari i territori. Volíem intercanviar idees, posicionaments, propostes sobre lletres i llocs, aquest binomi interactiu que posa en joc literatura i geografia, paisatges i escriptors, llibres i cases museu de Verdaguer, Dickens, Bladé, Andersen, Pla, Espriu. Volíem llegir els espais que els escriptors han deixat escrits i que ara atreuen nous lectors, encara que sigui a preu de turisme.
Mentre discutíem com definir un “espai escrit” o revisàvem els «models europeus de tractament del patrimoni literari», em venia al cap el mot Geschribenstein, nom d’un parc natural als confins d’Àustria amb Hongria. Perascrita seria en català, per analogia amb Peratallada o Perafita. Una pedra escrita. Petra scripta.
Mentre ens acompanyaven vora l’Ebre i ens mostraven la bellesa d’aquelles aigües mudes, hermètiques, amenaçadores, se'ns n'anaven els ulls cap a la bellesa de les pàgines escrites de Jesús Montcada, Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé i Desumvila.