Algú que estira els fils de l’atzar va fer-me dos regals en el vol cap a Frankfurt: la companyia de l’escriptor Francesc Serés, que ja feia massa temps que no coneixia, i les pàgines literàries del Frankfurter de dissabte/diumenge que publicaven un poema de Günter Grass. Si Serés em va impressionar per la vehemència exultant del seu discurs, els versos de Grass em varen rebotre als ulls de tal manera que a la segona lectura em varen fer sentir que se m’adreçaven perquè els portés avui, aquí, en la presentació del llibre Carrers de Frontera/Grenzen sind Strassen, i em vaig dir que, si el moderador Johannes Kabatek em concedia la segona paraula, us els llegiria. Doncs bé, fan així en versió cursiva:Liebe geprüft / Amor comprovat
Dein Apfel ¬– mein Apfel.
La teva poma – la meva poma.
Jetzt beissen wir gleichzeitig zu:
Ara mosseguem alhora:
schau, wie auf ewig verschieden.
mira, com [som] per sempre diferents.
Jetzt legen wir Apfel und Apfel
Ara (o)posem poma i poma
Biss gegen Biss.
mossec contra mossec.
Les dues pomes, un mossec simultani, la dissolució dels opòsits com a antecedent necessari de la diferència «per sempre», metaforitzen la unió dels amants: com més profundament se saben units, més diferents es descobreixen.
El context frankfurterià de la presentació del llibre Fronteres són carrers / Grenzen sind Strassen, on es relata la història d’amors i desamors de dues cultures, la de llengua alemanya i la de llengua catalana, m’ha fet sentir que el poema de Günter Grass se m’adreçava per a ensenyar-me que el Llibre en català i el Llibre en alemany són com els amants de la respectiva poma, la teva cultura – la meva cultura, que en la unió de la mossegada es descobreixen diferents i en la diferència es decobreixen amants.
(Arnau Pons, curador del llibre amb Simona Skravec, em demana que ho pengi al blog).
A Carles Torner, instigador del llibre: ja saps oi? que les unions i les diferències si no són «per sempre», no són ni unions ni diferències.
El context frankfurterià de la presentació del llibre Fronteres són carrers / Grenzen sind Strassen, on es relata la història d’amors i desamors de dues cultures, la de llengua alemanya i la de llengua catalana, m’ha fet sentir que el poema de Günter Grass se m’adreçava per a ensenyar-me que el Llibre en català i el Llibre en alemany són com els amants de la respectiva poma, la teva cultura – la meva cultura, que en la unió de la mossegada es descobreixen diferents i en la diferència es decobreixen amants.
(Arnau Pons, curador del llibre amb Simona Skravec, em demana que ho pengi al blog).
A Carles Torner, instigador del llibre: ja saps oi? que les unions i les diferències si no són «per sempre», no són ni unions ni diferències.
