La Universitat de Vic va tornar a escenificar ahir la col·lisió dels models universitaris en la dramatúrgia d’inauguració del curs 2007-2008, davant del Conseller d’Educació i de la Comissionada d’Universitats. D’una banda la lliçó inaugural de Francesc Codina i el discurs de la rectora varen posar en evidència les distàncies entre el model Uvic i el model Ues, els quals semblen aigua i oli, que poden coexistir, però mai fondre’s ni tan sols interactivar-se. De l’altra banda, avui la taula rodona sobre «El futur de les Universitats» ha reincidit sobre els tòpics del discurs bolonyista de l’alt funcionariat universitari espanyol, que neutralitza els programes reformadors de Bolonya i perpetua a Europa el model més napoleònic d’universitat.Si la lliçó de Codina posava en evidència l’error garrafal del sistema educatiu que ha privat una generació de llegir a l’escola literatura de qualitat, la resposta del conseller fou que faria enviar un exemplar d’aquella lliçó a totes les escoles. Si la comissionada d’Universitats anunciava que la Uvic rebria un augment de subvenció, el discurs de la rectora Fargas reclamava per enèsima vegada que la UVic sigui universitat sense entrar per la porta de servei de les públiques.
A la taula rodona sobre «El futur de les Universitats», si el tècnic en universitats globalitzades i globalitzadores dissertava sobre les universitats espanyoles que globalitzen les catalanes i si el tècnic d’universitats públiques catalanes i la tècnica d’avaluació de la qualitat de la docència i de la recerca ho feien sobre el sistema universitari espanyol, que és el que porta les universitats catalanes a Europa, el quart tècnic, el del sistema productiu, era l’únic que introduïa de biaix el concepte de sistema català referint-se al teixit empresarial de Catalunya.
De Bolonya a Bunyol(a) o de Bolonyada a Bunyolada hi ha només la distància d’una metàtesi. Això en llengua, però en «El Futur de les Universitats» hi ha la distància que separa un projecte innovador de sistema universitari català d’un projecte antiquat, una vegada i una altra fracassat, de reforma del sistema universitari espanyol.
