No assistiré a l’acte d’inauguració de l'exposició «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», que d'aquí a una estona vindrà a copresidir amb el president de l’IEC un funcionari subaltern d’Espanya en missió de representació del govern de Madrid, sense cap altra presidència anunciada de cap altre president ni copresident de cap dels Països Catalans. La magna i magnífica Exposició, una autèntica meravella, es mereixia una altra inauguració. El fet supera la meva endurança. Ningú en tot l'IEC no protesta? Som tots mesells? L’endemà de l’11 de setembre del 2007, encara habita en mi un perdedor de l’11 de setembre del 1714. Cap gest heroic per a un espetacle de fira? Quan els mesos vinents anant a l’Institut, la «nostra» acadèmia nacional, vegi l’Exposició, pelaré la ceba dels cent tels sense que se’m neguin els ulls. Avui repetiré Jo no amb els més de cent «institutors» que varen fundar i construir no pas l’I[Provincial]EC, sinó l’Institut [Nacional] d'Estudis Catalans.
