40 Scriptura mnemonica
La memòria del futur. No recordes el temps a venir? Tancat en l’ambre de la memòria. La memòria que traspua de paraules primigènies, ingènies, omnigènies. La memòria que de tu tenen les paraules. Les dius, però abans t’han dit elles. Et recorden. Recorden la teva memòria. L’escriptura memorialitzada, memorialística. «El millor mètode mnemònic és aquell que garanteix l’organització en un tot comprensible dels elements complexos que no es presenten estructurats». Amnèsies/memòries sensòrio-motores, socials, de fixació o retrògrades, d’evocació, lacunars, selectives, infantils.
41 El lobby mallorquí
Com més sabem de l’«aguiló de Catalunya», més feina ens dóna entendre la seva complexitat, la seva talla de figura nacional del romanticisme català. La coincidència que el 17 de maig de 1845, data del naixement de Verdaguer, sigui la data d’una carta pròleg al recull de les primeres poesies, és com una llambregada sobre la relació Aguiló-Verdaguer de tanta transcendència per a ells mateixos i per a nosaltres tots. Qui va influir més en qui? El mestre, envejós del deixeble que el supera? L’acrimònia de Picó afegeix un nou element d'interès a la comprensió del lobby mallorquí a Barcelona.
42 Patrimoni literari
Agafar la idea de patrimoni, «béns que una persona hereta dels seus ascendents i transmet –o els dilapida o els hi prenen– als seus descendents», i transmetre-la a l’àmbit de la literatura, constitueix en ella mateixa una operació de transmissió patrimonial de gran abast que hauria d’atreure el que queda de sensible als valors culturals en els intersticis del sistema, establint que els beneficiaris no són mans mortes sinó receptors transmissors que poden alienar-los o engrandir-los, perquè no són béns immobles sinó accions sotmeses a ampliacions de capital i a opes hostils. Patrimonialitzar llengua i literatura és tot un programa.
Emili Teixidor: «Memòria i escriptura»; Margalida Tomàs: «Notes sobre la poesia de Marià Aguilé dels anys quaranta»; Carme Torrents: «El patrimoni literari català i consum cultural», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
La memòria del futur. No recordes el temps a venir? Tancat en l’ambre de la memòria. La memòria que traspua de paraules primigènies, ingènies, omnigènies. La memòria que de tu tenen les paraules. Les dius, però abans t’han dit elles. Et recorden. Recorden la teva memòria. L’escriptura memorialitzada, memorialística. «El millor mètode mnemònic és aquell que garanteix l’organització en un tot comprensible dels elements complexos que no es presenten estructurats». Amnèsies/memòries sensòrio-motores, socials, de fixació o retrògrades, d’evocació, lacunars, selectives, infantils.
41 El lobby mallorquí
Com més sabem de l’«aguiló de Catalunya», més feina ens dóna entendre la seva complexitat, la seva talla de figura nacional del romanticisme català. La coincidència que el 17 de maig de 1845, data del naixement de Verdaguer, sigui la data d’una carta pròleg al recull de les primeres poesies, és com una llambregada sobre la relació Aguiló-Verdaguer de tanta transcendència per a ells mateixos i per a nosaltres tots. Qui va influir més en qui? El mestre, envejós del deixeble que el supera? L’acrimònia de Picó afegeix un nou element d'interès a la comprensió del lobby mallorquí a Barcelona.
42 Patrimoni literari
Agafar la idea de patrimoni, «béns que una persona hereta dels seus ascendents i transmet –o els dilapida o els hi prenen– als seus descendents», i transmetre-la a l’àmbit de la literatura, constitueix en ella mateixa una operació de transmissió patrimonial de gran abast que hauria d’atreure el que queda de sensible als valors culturals en els intersticis del sistema, establint que els beneficiaris no són mans mortes sinó receptors transmissors que poden alienar-los o engrandir-los, perquè no són béns immobles sinó accions sotmeses a ampliacions de capital i a opes hostils. Patrimonialitzar llengua i literatura és tot un programa.
Emili Teixidor: «Memòria i escriptura»; Margalida Tomàs: «Notes sobre la poesia de Marià Aguilé dels anys quaranta»; Carme Torrents: «El patrimoni literari català i consum cultural», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
